Doncs ha guanyat el no

En el referèndum celebrat a França sobre la ratificació del Tractat pel que s'institueix una Constitució Europea, amb una alta participació, 70%, els vots negatius van representar el 55%, front el 45% de vots afirmatius. A Holanda, tres dies després, els resultats van ser del 62% de vots contraris, el 38% afirmatius amb una participació del 63%.

Al debat que sobre aquest mateix tema vam celebrar a Espanya el passat mes de febrer, vaig fer activa campanya pel vot afirmatiu, i alguna mostra en va sortir en aquesta columna. I no vull abandonar la meva posició, sinó insistir en les explicacions que crec necessari fer.

El NO a França i a Holanda, com també es va donar a Espanya, es va plantejar des de diversos i contradictoris punts de vista. La diferència entre els debats, allà i aquí, ha estat en la intensitat que han tingut. Més gran allà, segurament per la seva major tradició democràtica i europeista. També crec, en el cas francès, que ja fa uns anys que els nostres veïns mostren una considerable desorientació respecte al seu sistema polític que els porta a vaivens notables. Però més enllà de la intensitat i l'elevat nivell del debat, les posicions contràries a la ratificació no eren massa diferents allà d'aquí. D'una part, els que creuen que la Constitució ratifica un model d'economia neoliberal –aspecte aquest molt sentit en un Estat especialment intervencionista com el francès, i amb la directiva Bolkenstein per entremig- agrupats bàsicament en una part de l'esquerra i en tota l'extrema esquerra. D'altra part, els que no volen que els Estats-nacionals (o, el seu Estat-nació) perdin sobirania en favor de la construcció d'una nova entitat supraestatal, agrupats bàsicament en l'extrema dreta.

Però en el món d'avui en dia ja no serveixen algunes de les eines polítiques que les col·lectivitats van forjar en altres moments històrics, ni algunes de les respostes que es van donar en altres circumstàncies. Cada cop el món és més global. La economia –que com sempre ho condiciona tot- ja és mundial. Les empreses més importants són transnacionals. Els mercats estan a qualsevol lloc i a totes parts. Els productes i serveis no es circumscriuen a determinats i concrets espais geogràfics sinó que es poden trobar fins al més reduït i allunyat racó del món. Les persones, per raons de treball o d'oci, tenen una mobilitat sense precedents quant a nombre. La comunicació posa en coneixement tot, a tothom, i a tot arreu. En aquest marc, els vells Estats-Nació ja no serveixen per controlar o encarrilar l'economia, no poden fer grans coses, se'ls escapa com l'aigua o la sorra de les mans. I la vella utopia d'ordenar completament i planificar l'activitat econòmica no sols ja va demostrar la seva ineficàcia en altres circumstàncies ja superades, sinó que ara és més inversemblant.

Probablement caldrà rellegir amb els ulls del món d'avui els economistes clàssics: l'Adam Smith amb les lleis del mercat, en David Ricardo amb els intercanvis comercials, en Karl Marx amb les relacions de producció i les forces productives.

Cal explicar tot això molt. Cal explicar que no hi ha alternatives simples ni alhora es pot mantenir el que ja és caduc. No pot ser que es digui que “un altre món és possible” sense dir quin i com seria aquest altre món, com s'hi arriba, si és possible arribar-hi. No es pot pensar tampoc que els governs nacionals puguin utilitzar les velles eines de la política econòmica. La política monetària, la del tipus de canvi, i la fiscal i pressupostària a nivell estatal no tenen sentit en el món global d'avui. Cal explicar això ja que molts ciutadans/nes del nostre entorn socio-econòmic no entenen què passa al món d'avui. Veuen amenaçades les seves seguretats, que sols son seguretats recentment i costosa adquirides. Pensen que el futur pot ser pitjor sense tenir present que hi ha moltes oportunitats perquè sigui millor. No els ajuda gens que se'ls expliqui poc el que passa, se'ls espanti i no se'ls engresqui, que se'ls doni tòpics i vells paradigmes ja superats. I per tant, quan se'ls demana el seu parer, exercint la democràcia, votin contra el que se'ls proposa. Els polítics, els acadèmics, els informadors informats, saben de què va el món. Però, o no ho expliquen, o no saben explicar-ho, o per miserables motius tàctics no volen explicar-ho. Pensen que els ciutadans/nes els han de seguir, perquè per això son els líders, o que els seguiran. I resulta que NO. Com que també els han dit -enganyant-los, o amagant la veritat – que poden decidir, quan ho fan, ho fan amb totes les conseqüències segons el que pensen, encertadament o equivocada.

Per tant, res a objectar respecte a les decisions col•lectives democràtiques. Però si algú creu que aquestes no son les correctes el que ha de fer és explicar millor el perquè no ho són, donar més confiança, treure les pors i convèncer. Si el futur és pitjor, no ho serà perquè la gent democràticament va decidir d'una forma equivocada escollir un camí sense sortida, sinó perquè els clarividents, assabentats, i/o savis, no van poder, voler, o saber explicar i convèncer a la majoria de quin era el camí encertat. Per fer això hi ha molta feina a fer. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil