Destaquen el paper del CPNL en l’aplicació de la política lingüística

El paper que juga el Consorci per a la normalització lingüística a nivell dels municipis ha estat el tema central de la II Jornada de Cultura i Municipalisme que s'ha celebrat aquest dijous dia 17 al matí a la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró. L'acte, organitzat per la Federació de Municipis de Catalunya, ha servit per reflexionar sobre el paper del CPNL a l'hora ja no tan sols de divulgar i promoure l'ús del català sinó també portant a terme tasques d'acolliment lingüístic i cultural. “La inversió de forces, recursos i entusiasme en la promoció del català constitueix també una sensata inversió de futur en la cohesió social”, ha destacat Miquel Puyo, secretari de Política Lingüística de la Generalitat i president del Consorci. Puyo també ha destacat el paper de l'entitat a l'hora d'aplicar la política lingüística en el territori.

El secretari de Política Lingüística del govern català, que ha pronunciat una de les pponències de la Jornada, ha participat també en l'acte d'obertura al costat de l'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron; el vicepresident de la Comissió de Cultura i Joventut de la Federació de Municipis de Catalunya, Ramon Fontdevila, i el president de la Comissió de Turisme de l'Associació Catalana de Municipis i alcalde de Calella, Josep Bassart.

Baron ha assegurat que en una ciutat com Mataró, “on es barreja gent de tot arreu”, el tema lingüístic “sempre ens ha preocupat molt” i ha explicat que la voluntat del govern municipal és incidir en l'àmbit educatiu, a l'administració pública i en l'ús social. “”L'ús social del català és la batalla que ara portem a terme i la que ens demostrarà si som o no capaços de fer que el català sigui la llengua majoritària del país”, ha dit.

Per la seva banda, Bassart ha explicat que els municipis es troben, pel que fa al català, davant dues realitats. Una té a veure amb el turisme, ja que la gent d'aquí acaba parlant en l'idioma del que ve de fora, que no coneix el català. L'altra fa referència a la immigració, un col·lectiu que “sovint parla en castellà perquè li resulta més fàcil”. “Els ajuntaments hem de promoure el català, però això no sempre és fàcil”, ha dit Bassart, destacant la importància de disposar d'una normativa específica en aquest àmbit. Davant aquesta situació, Bassart ha destacat el paper del CPNL com a “motor lingüístic de la ciutat”.