Desobediència Civil a Mataró 13 de Juny de 2012

Al segle XIX Thoreau va escriure per primera vegada sobre la desobediència civil, allò que anys després Hugo Adam Bedau va definir com “Un acte il·legal, públic no violent i conscient que realitza un o més ciutadans amb la intenció de frustrar lleis, decisions de governs o protestar per alguns d’aquests”.

Molta gent al llarg de la història ha fet servir la desobediència de forma pacífica contra injustícies creades pel govern, o reclamar canvis que creien socialment imprescindibles, podríem dir molts noms, Gandhi o Luther King són alguns, però hi ha molts més, molts noms anònims que podrien ampliar la llista.

El passat dimecres 13 de juny en reunió extraordinària, el ple de l’Ajuntament de Mataró va aprovar el pla d’ajust que li permetrà acollir-se a les ajudes del govern de l’Estat per poder finançar el pagament de factures pendents a proveïdors, en total 5.6 milions, algunes amb data del 2008. El govern de CIU va intentar acollir-se a aquestes ajudes del Decret de Proveïdors al mes de març però no va aconseguir aprovar al ple els, segons sembla, desmesurats 12 milions que el Govern de l’alcalde Mora, deia, necessitava. Un crèdit amb un interès del 5 % aproximadament que haurà de retornar a l’Estat en deu anys, i aquest deute sí el pagarà l’Ajuntament, d’això estem ben segurs.

No sembla tan fàcil deixar de pagar a l’Administració de l’Estat, a la què hauràs de tornar a demanar ajuda més aviat que tard, que a una mitjana empresa, una pime o un autònom de la comarca, fonamentalment per una qüestió de temps. L’Estat sempre hi serà per reclamar el deute mentre que, segurament, més d’una pime a la què el nostre Ajuntament acostuma a pagar a 5 mesos, ja haurà desaparegut des de 2008 per culpa d’aquesta terrible crisi.

I tinc vàries preguntes. Com es sentia un treballador autònom de Mataró o propietari d’una pime quan, desprès d’haver fet un treball per al nostre Ajuntament aquest no el pagava? Què experimentava quan veia com aquest deute complicava molt la continuïtat dels seus treballadors? Quina sensació tenia quan a sobre rebia notificacions exigint impostos i taxes del mateix que havia frustrat el seu somni?

I com han tingut els nostres governs, l’anterior de PSC i aquest de CIU la poca vergonya de no ser més comprensius i flexibles? Té autoritat moral el Govern local per exigir complir amb el pagament de 500 euros, per exemple, quan ells no en paguen 5 milions? Està legitimada la desobediència civil d’aquest ciutadà davant d’aquesta injustícia? No es això precisament el liberalisme?