En la insuportable seqüència inicial de Cinco veces dos un notari llegeix un expedient de divorci. El matrimoni escolta impassible els detalls i pormenors d'un tràmit que sona a sentència irrevocable. Després de signar, té lloc un últim encontre entre els dos amants que sembla el simulacre d'una violació. Com han arribat a convertir-se en dos extranys? On ha anat a parar l'amor? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja la darrera pel·lícula del director francès Francois Ozon.
Seguint l'estructura narrativa de films com Memento o d'Irreversible, la trama de Cinco veces dos està explicada al revés. Pot semblar una forma diferent d'explicar una història ja coneguda: començar des del final, buscar en el passat els moments de crisi que han anat degradant la relació, i arribar, amb un fàcil i efectiu cop d'efecte, a la felicitat inicial de la parella. Però el final d'aquesta pel·lícula, que és el principi de la història d'amor, està molt lluny de ser feliç.
Ozon mostra només cinc instants de la relació de Marion i Gilles. Són situacions de crisi que malgrat tot no arriba a esclatar, i que tampoc donen cap resposta que justifiqui del tot el fracàs d'aquesta parella. Ozon no jutja, sinó que es mira amb certa distància i força antipatia -sense la ironia però amb la mateixa punyeteria que Chabrol- els seus aburgesats i amargats personatges. El film enfronta, en un extraordinari tour de force, als actors Stéphane Freiss i Valeria Bruni-Tedeschi, que han sabut trobat el valor necessari per interpretar, a través de les mirades i uns dolorosos diàlegs, l'egoisme, la frustració, la mentida, la crueltat i la manca d'emoció que condiciona i condemna als seus personatges, els més patètics, tristos i desagradables que s'han vist darrerament en pantalles cinematogràfiques. Les alegres cançons italianes d'amor i desamor que tanquen cadascún dels cinc episodis d'aquest puzzle constitueixen també un cínic contrapunt.
Ozon, enfant terrible del cinema francès, autor de films tan excèntrics com Sitcom o 8 mujeres, fa un gir inesperat cap a la maduresa cinematogràfica amb aquest film descarnadament auster, asfixiant, que ofereix una visió molt pesimista de les relacions sentimentals. A mig llargmetratge, en una situació similar a la que obra el film, el jutge de pau llegeix un expedient matrimonial que torna a sonar a condemna. I també com una condemna, a final, la parella que s'acaba de conèixer camina, sense cap emoció, cap un l'horitzó incert i desesperançat.
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online
cheap phentermine online orlistat soma online lipitor
diazepam
cheap adipex sonata generic online
generic cialis online order vicodin online
modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil
order adipex
alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline
retin
lansoprazole paxil buy soma
naproxen keflex generic sildenafil
celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin
celexa
generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet
testosterone
tramadol orlistat buy fioricet online buy valium
lansoprazole buy adipex online
order soma soma buy vicodin online order
zestril
spitz hoodia mousy bacteriolysin esomeprazole vitiate carisoprodol
atorvastatin zyban
trying subinterval
Comentaris