Desencaixat

Es podria qualificar de difícil d'encaixar el què vam veure i viure el passat divendres al Monumental. És una llàstima que el vers que sentírem no anés acompanyat d'una millor guarnició. Potser barrejar termes gastronòmics amb d'altres de literaris no és la millor manera d'expressar la meva sensació respecte el pesarós muntatge que se'ns va oferir (part de platea va aprofitar l'entreacte per marxar), però en vista de les opcions preses pel director no crec que m'allunyi gaire d'encertar-la.

Deixant de banda el gran handicap -no lliure de traïció- que comporta tota traducció d'un original, en aquest cas, el mots escollits i la manera de servir-los van deixar molt a desitjar. És per això que tothom va agrair el “capullo” de final de rèplica del marquès i el “no em mamo el dit” d'Arsinoè, doncs no només era fruit de la intenció del personatge sinó que ajudava a fer més lleuger i proper el text.

Vull creure que tots els elements que intervenen en una posada en escena tenen la seva justificació, però el senyor Broggi ens ho va posar un xic difícil: a no ser que la intenció fos donar un missatge de contemporaneïtat (que l'espectador ja hagués captat sense tantes parafernàlies) a un argument nascut el segle XVII i encara vigent, no puc explicar-me el poc gust en la creació de l'espai escenogràfic i del so, principalment. Em costa de digerir la penosa imatge dels prestatges de conglomerat barat farcits amb una quantitat de llibres que la biblioteca dels Srs. Rull i Sans es podia haver estalviat de prestar donat l'ús que se'ls dona, i adornats amb gerros de flors seques de “tot a 1 euro” sense cap mena de gràcia. També em supera la manera definitivament arbitrària d'utilitzar el so d'ocellets i carruatges que en un principi marcaven l'arribada de personatges.

El vestuari d'època el vaig trobar ben confeccionat i construït però em trontollaven els texans d'Alcestes i el modelet, maco però fora de lloc, de Celimena.

Si com a mínim haguéssim vist grans interpretacions... però tret d'uns correctes Quim Lecina i Mercè Anglès, la resta passen sense pena ni glòria, inclosos uns principals més preocupats per les formes que pel contingut. No vull fer gaires comentaris sobre les intervencions gens ben resoltes en segon pla de l'Arnau, ni sobre els moments musicals ballats que alleugeren però no salven lo insalvable.

Potser pel proper Molière l'Oriol haurà d'escollir entre interpretar o dirigir i deixar en mans de tercers l'espai i el so.

El Misantrop, de Molière. Dirigit per Oriol Broggi. Teatre Monumental. Divendres dia 2. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online order soma soma buy vicodin online order zestril spitz hoodia mousy bacteriolysin esomeprazole vitiate carisoprodol atorvastatin zyban