Capgròs
No sé ben bé com descriure’l, al Remi. Puc dir-vos que a mi m’agradava escoltar-lo i a ell li agradava parlar. Ningú coneixia en Bote i en Bote tenia molt a aprendre. Abans i després de ser alcalde, anècdotes i velles històries eren el pa a taula. Pensar en la senyora Maria, ser ferm i pràctic, i sempre, sempre, ser un defensor de la pluralitat. Aquestes eren algunes de les idees clau que em va transmetre.
En Remi era un castellà de cap a peus, ara bé, ballava sevillanes i, en general, era un defensor integral de la cultura popular. No d’aquella que serveix per aixecar murs, sinó de la que és del poble, de la gent senzilla i humil.
I és que en Remi era d’esquerres, molt d’esquerres. Un progressista allunyat dels tòpics moderns, entregat a la defensa de la gent, la seva vida i els seus drets. Un testimoni imprescindible en un món en que l’esquerra massa vegades es perd en debats excessivament intel•lectuals. Era un home pràctic, ja ho he dit.
Hàbil en el debat, molt intel·ligent, trobaré a faltar la seva mirada, i sobretot, quan aixecava les celles i et mirava lúcid i vehementment.
Membre d’una generació que amb el seu treball, capacitat, i il·lusió van aixecar el nostre país. Ara només us puc dir que no hi ha paraules suficients per agrair-li tot el que ha fet.
Tinc moltes ganes de plorar. Em queda la calma de tot el que he après amb ell, i alhora, un gran i inquietant buit.
És una pura qüestió d’estadística. Només una vegada cada molt, molt de temps neix una persona tan honesta, bona i especial con ell.
“Avi” Remi, t’estimo. Et trobaré a faltar. Molt, infinitament. És a dir, que seguiré i seguirem endavant amb el teu compromís.
Comentaris