De vagues, drets i responsabilitats

El passat Dimecres 29 va ser convocada una vaga General a tot l’Estat. És conegut que a Mataró van haver aldarulls per part dels anomenats piquets (no faré la distinció d’informatius o no) , fins i tot van haver detinguts i la manifestació de migdia va ser cancel.lada per evitar més problemes. Malgrat que els fets van ser atribuïts a un grup incontrolat, val la pena reflexionar sobre tot plegat.

S’ha parlat del dret a la vaga i del dret a treballar; en un estat de dret, tots dos han de ser igual de vàlids i la millor manera de defensar-los és mitjançant el convenciment amb la força de la raó i no la raó de la força. Són els ciutadants, els treballadors, els que lliurement han de decidir el que volen fer, sense coaccions ni pors. No és acceptable que cap empresari presioni els seus treballadors amb fer-los fora si fan vaga, de la mateixa manera que no és de rebut que el treballador que vulgui anar a la feina no pugui fer-ho perquè un grup d’exaltats l’insulten i l’empenyen a l’entrada. Flac favor fan a les seves idees aquells que no són capaços de defensar-les amb arguments convincents.

Una vaga general és la plasmació d’un fracàs de totes les parts implicades: govern, sindicats i patronal. El govern s’ha vist forçat a actuar, a fer alguna cosa, i ha tirat endavant una reforma que és, sota el meu punt de vista, l’harakiri polític del partit en el poder. D’altra banda, el sindicats, amb una capacitat de convocatoria limitada; potser és perquè les seves estratègies han quedat un xic desfasades, obsoletes, davant d’un sistema neoliberal totpoderós? Finalment la patronal, que intenten aprofitar les circumstàncies per traspassar la responsabilitat de la crisi als més febles, els treballadors.

Fins a quin punt són els agents socials responsables de la situació econòmica que estem vivint?