De la desmemòria a l’obsessió des de València

És un fet absolutament anormal que el govern valencià de tots els temps, s’entén de la democràcia ençà, s’hagi entestat a fomentar la confusió i la deslleialtat vers la llengua catalana, anomenada també en el seu territori valencià. No hi han valgut governs d’esquerra ni de dretes, aquest darrers a més de la confusió s’han omplert de desmèrit en la qüestió per la barroeria emprada.

Però, sempre recordaré que l’any 1996, a Poblet, a la sessió inaugural del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana el president valencià d’aquell moment, senyor Lerma, va ser l’únic dels caps de govern dels territoris que conformen l’àrea de domini lingüístic vatalà que va excusar la seva presència. I no era, pretesament d’un partit polític que s’arrenglerés amb la dreta. Mai, ,des dels òrgans de govern del Regne, no hi ha hagut la valentia de dir les coses pel seu nom i donar la cara, i d’instruir el poble desmemoriat del què eren i del què són.

I encara hem de sentir veus que, amb bona intenció bé ho hem de creure, recomanen que hom no parli ni esmenti el terme Països Catalans, expressió que ofèn o pot ofendre els valencians. Que més val dir, en tot cas, terres o països de parla catalana. Valga’m Déu ! Si el que s’ha propiciat és el rebuig, quan no l’odi a la paraula català amb totes les seves formes morfològiques.

És un deure de tot govern instruir al poble en la seva història i en la seva veritat. Com es pot oblidar, per exemple, que el papa Calix III, valencià de Xàtiva, de la casa del Borja, proclamés, en ser-li posada la corona pontifícia, l’any 1453 “ Avui és un gran dia per a la nació catalana “. I l’exemple de confessa catalanitat de nació, llengua i cultura per part de valencians cultes i significats no és únic, n’hi ha de consignats històricament prop d’un centenar.

No se’n treu res, però, de voler fer les farines planes en funció d’una entesa amb els posseïdors de la ignorància i de la malícia. Les coses són com són objectivament.
A més, no deixa de ser greu, o pel cap baix sorprenent, que mentre els tribunals superiors de justícia fan rectificar el govern valencià quan pretén exigir a les universitats que no emprin la terminologia de català, catalana, en la qualificació de les seves facultats i dóna la raó a la vigència del terme català o catalana, per ser el valencià part de la totalitat de la llengua, que no es vol reconèixer, no deixa de ser curiós, donc, que el fiscal general de l’estat s’abstingui d’obrar d’ofici contra el govern del País Valencià per mentir, desinformar i crear un ànim advers contra tot el que representa la llengua.

És greu i curiós objectivament aquest fet , però no estrany ja que, massa sovint des de la capital del Túria, qui hi ha manat, ha volgut fer l’aleta a d’imperialisme nacional espanyol. No debades el president Zapatero ha mirat cap un altre cantó quan se li ha presentat la qüestió en una sessió parlamentària de les Corts espanyoles.

L’obsessió ha estat i és de mena tan forta, que no parem de constatar un disbarat darrere l’altre. Ara mateix, es tanquen els repetidors de TV3 al País Valencià contravenint tot respecte als drets d’informació dels ciutadans i, fins i tot, a la legislació europea pel que fa mitjans de comunicació. Però és que fa només dos dies, la Conselleria d’Educació valenciana, ha determinat que els alumnes que reben l’ensenyament en valencià, que és el català de valència, podran triar a llur arbitri la llengua, valencià – castellà, quan responguin els exàmens escrits a l’escola, a l’institut i la universitat.. Una discriminació més de l’idioma propi, un insult a la qualitat pedagògica, contra tota lògica pedagògica i contra el respecte que mereix a la tasca dels mestres que exerceixen la docència en les línies en valencià.

Tant el País Valencià, com la seva llegua i cultura pròpies, que compartim, és cosa de tots. Una ofensa a aquell patrimoni cultural és un atac frontal al nostre patrimoni perquè és el mateix.

Malgrat no hi valga ni la història, ni la ciència i la decència per a segons qui, diguem-ho tot, vaja.