Capgròs
Amb motiu del cinquantenari de la Penya Barcelonista de Mataró han tingut lloc una sèrie d’actes a la ciutat, el diumenge 6 de novembre. Visita a l’església de Santa Maria, recepció a l‘Ajuntament, dinar de germanor, als quals hi va fer cap el president del FC Barcelona Sandro Rossell.
L’octubre de 1961 s’havia format una comissió gestora per crear una penya blaugrana a la nostra ciutat. Les primeres reunions es feien al Casal del carrer de Bonaire (l’antic Iris) i al cap d’un any l’entitat va ser legalitzada. Francesc “Paquito” Julià en va ser el primer president.
El dissabte 19 de maig de 1962, cap al tard, es va inaugurar la seu de la Penya. Era a la Riera, al primer pis sobre el Novoa (actual Verdú), que també s’estrenava com a Snack-Bar, el primer amb aquest nom a Mataró. Va córrer la veu que venia Kubala, el gran mite barcelonista dels anys cinquanta, el que havia fet petit el vell camp de Les Corts. Kubala, llavors retirat de jugador era l’entrenador del primer equip del club.
Al cap de molta estona d’espera a peu dret, els que hi érem vam veure arribar el president Enric Llaudet, acompanyat dels directius Soler Cabot i Tamburini. Tot varen ser aplaudiments, crits i cops de mà per veure de prop i tocar els personatges. L’acte oficial va tenir lloc a l’interior de l’estatge i al carrer la prestigiosa cobla local Els Verds va tocar sardanes.
La Penya després es va traslladar al nou local del carrer d’Argentona, on ha seguit la seva activitat social i esportiva, anades al Camp Nou, viatges per veure partits i suport al futbol base amb diversos equips enquadrats.
Kubala no durar molt de temps com a entrenador del Barça, una sola temporada em sembla. L’any següent va anar al Múrcia i al cap de poc va fitxar per l’Espanyol, on va ser entrenador i jugador alhora. Això de fitxar pel màxim rival català va caure molt malament als culers, com als membres de la Penya de Mataró. Les fotografies que tenien, suposo que emmarcades i tot, on apareixia Kubala el dia d’aquella inauguració de 1962, van ser destruïdes.
Si estripant unes fotos poguéssim eliminar aquells fets que no ens agraden seria molt senzill. Però ja que no pot ser, val més conservar els documents per a la història.
Josep Puig i Pla
Comentaris