David Selvas i Julio Manrique adapten el ‘Don Joan’ de Molière al segle XXI

David Selvas dirigeix, al Teatre Monumental, adaptació actualitzada del personatge més llibertí, infidel, seductor, hipòcrita i vividor de la literatura universal, en una producció del Teatre Nacional de Catalunya i La Brutal. Una revisió contemporània de la figura de Don Joan de Molière, un dels mites indiscutibles de la modernitat europea. Julio Manrique es posa a la pell del personatge més seductor de la història del teatre.

David Selvas explica que el Don Joan que es veurà no és una versió, sinó una adaptació del text de Molière als nostres dies (del qual en sentirem un 75% de les paraules originals), i per això va encarregar una nova traducció a Cristina Genebat, que ha adaptat el text juntament amb Sergi Pompermayer, Sandra Monclús i el propi Selvas. L’escenògraf Max Glaenzel ha creat un hall d’hotel on té lloc tota l’acció, fet que provoca que els personatges de Carlota i Pedro (Nausicaa Bonnín i Javier Beltrán) passin de ser camperols a treballadors de l’hotel. Don Joan (Julio Manrique) està acompanyat en tot moment per Sganarelle (Manel Sans), company de batalles i conquestes, com un Don Quixot i Sancho Panza amb intencions més prosaiques i humides. Manrique defineix el seu personatge com un “ionqui del present”, un hedonista que s’ho vol passar bé sempre, que s’enamora i desenamora molt ràpidament (però de veritat) i que com un caçador analitza i estudia la seva víctima per assegurar-ne la seva captura, en aquest cas sexual.

Don Joan no provoca a Déu
Aquest Don Joan no provoca a Déu, com ho va fer l’original. Selvas també explica que “Molière va haver de castigar Don Joan perquè del contrari l’obra no podria ser representada ja que el Rei li prohibia. El càstig diví que rep Don Joan a l’original l’hem passat a un altre lloc”, que és part de la sorpresa de l’espectacle.