Dani Domínguez retrata Les Santes des de dalt

“La meva idea era que Les Santes són una cosa de la gent i amb aquestes fotos fetes des d'una alçada considerable s'aconsegueix veure la quantitat de gent que hi ha”. Així explica Dani Domínguez com es va plantejar l'encàrrec de ser el fotògraf oficial de la festa major l'any passat. “Les Santes, objectiu d'alçada” reuneix les fotografies de Domínguez, entre les quals tenen un especial protagonisme els retrats fets des d'alçada.

D'aquesta manera, les fotografies mostren “des d'un punt de vista elevat” una vista general del Desvetllament Bellugós, els Fosc, l'actuació castellera o el concert de gospel, en els quals “hi participa una multitud de gent”. També hi ha, però, fotografies fetes a peu de carrer i muntatges fotogràfics. En total, 43 fotografies a tamany gran i set-centes més de mida més reduïda, que cobreixen una paret de la sala d'exposicions.

A l'hora de batejar l'exposició, Domínguez ha volgut jugar tant amb el sentit més literal (la majoria de les fotos estan fetes des d'alçada) i el més simbòlic (“per mi, el fet que m'encarreguessin l'exposició de Les Santes és un objectiu d'alçada”). Com a novetat, els qui visitin la mostra els últims quatre dies podran emportar-se com record petits muntatges amb fotografies de la festa major de tamany 15x15. Amb aquest obsequi, Domínguez vol potenciar la vessant participativa de la festa que reflecteixen les fotografies: “és una manera que continuï la participació”.

Una feina cansada
Tot i que anteriorment havia fet coses puntuals, l'any passat va ser el primer cop que Domínguez va fotografiar íntegrament la festa major. I reconeix que no és una feina relaxada: “fer-ho com ho vaig fer jo, que vaig anar a tots els actes, és molt cansat: no s'acabava mai. Recordo que jo abans sempre deia que Les Santes eren molt curtes i s'acabaven de seguida i no penso tornar a dir-ho”.

Tal com ell va pensar les fotografies, es tractava d'una tasca que necessitava de la col·laboració de molta gent: moltes de les obres s'han fet des de cases particulars de gent que viu en pisos alts de la ciutat. “Jo arribava al lloc on s'havia de fer un acte, mirava l'entorn i demanava permís per a pujar; tothom em va dir que sí i em va deixar entrar a casa seva”.

Dijous dia 5 • A les 8 d vespre a la Sala d'Exposicions de l'Ateneu Caixa Laietana (c/Bonaire, 3-5)