D'on venen els nens i les nenes?

A l'article anterior fèiem referència a les preguntes i comportaments sexuals primerencs que els nostres fills i filles poden tenir durant el seu desenvolupament. A continuació, s'expliquen tres exemples concrets i com podem actuar:

 Els nens i nenes es toquen els genitals i/o els exposen: Estan en l'etapa de descobriment del seu cos, com a investigadors i investigadores que són i com a part imprescindible de la seva naturalesa sexuada, els genitals es converteixen en quelcom més per explorar. Aquesta exploració acostuma a donar una resposta satisfactòria, ja que son zones sensibles i aquest plaer conduirà la seva repetició.

La nostra actuació com a adults ha de respondre, sempre des de la tranquil·litat i la normalitat, en intentar que ells i elles comprenguin que són zones molt sensibles, i que pel seu tocament són obligatòries varies coses: que les mans estiguin netes, no fer servir cap objecte ni joguina i deixar clar que un tocament excessiu pot provocar irritació. Li podem explicar que a l'aire i les joguines hi han mini bitxos, que es diuen bactèries, que provoquen picor i que ens poden posar malalts. Son zones igual de sensibles que l'interior de la boca, la oïda o el nas. Als llocs públics: carrer, plaça, classe, pati, etc., no són llocs apropiats per tocar-se'ls ni ensenyar-los. Només als llocs íntims. En aquest cas, determineu els pares i mares els llocs que considereu higiènics i per tant, possibles.
Heu de vigilar amb quina freqüència se'ls toquen, la pressió que exerceixen i la higiene. És normal un parell de cops al dia, quan juguen sols o inconscientment mirant la televisió, i entre amics i amigues, etc. Heu de procurar que no és converteixi en una mania que és repeteix "sovint" (moltes vegades al dia i durant estones llargues), o que els limita a fer altres coses perquè volen tocar-se. Si es toquen amagats és perquè algú les ha renyat o comentat quelcom negatiu al respecte, però això poc provocar que no controleu els perills i que tendeixen a tocar-se més precisament per ser quelcom prohibit. Per això, cal parlar-lo i un cop explicats els perills, els beneficis i les normes, deixar el seu espai de descobriment i intimitat.

 Pregunta: per què jo tinc vulva i el meu germà penis? (o qualsevol altre diferenciació del cos). L'hem d'explicar que les persones poden ser homes o dones, amb característiques diferents. Valorar el cos d'un home i dona, que puguin observar les diferències.
És probable que quan li expliqueu us vulguin veure el penis, la vulva o els pits, i explorar. Deixeu-li uns segons (tant si esteu o no acostumats a compartir lavabo i anar despullats per casa), penseu que probablement només apropin el dit per tocar la textura de les zones menys conegudes), però també deixeu clar que només ho feu perquè ho entengui, però que en cap moment poden tocar les parts íntimes de les altres persones sinó es demana permís (inculcar el valor del respecte), i encara que és demani permís, la resposta pot ser negativa. És a dir, si volen explorar millor que ho facin amb si mateixos i no molestin als altres (com per ejemple, tampoc li fiquem menjar a l'altra gent a la seva boca).

 Pregunta: d'on venen els nens i les nenes? Aquesta pregunta és molt freqüent. Algunes escoles porten mares embarassades perquè expliquin als infants que passa dins la panxa (cosa que els hi encanta escoltar). Doncs també l'hem d'explicar com és fa un nen o nena. Un exemple: Li comentem que les dones adultes sota la panxa tenen uns òrgans que crean uns mini ous cada mes, que es diuen "òvuls" i que van caient fins sortir per la vulva però que no es veuen de petits que son. Si pregunten si les nenes petites també, li diem que l'òrgan està però que encara no els fa, sinó a partir dels 12 anys aproximadament. Per una altra banda, els homes adults tenen unes mini llavors anomenades "espermatozoides", que surten pel seu penis (encara son més petits que els òvuls). Per poder tenir un nen/a, aquesta llavor de l'home ha d'entrar dins la dona pel forat de la vagina, i es troba amb l'ovul. Tot això passa molt fàcil perquè els espermatozoides corren i es mouen molt ràpid i van a buscar l'òvul. Quan ja està l'espermatozoide dins l'ovul, es produeix la fecundació i comença a créixer. Al principi, la dona no és conscient d'aquest creixement perquè el nou ou és encara molt petit. De mica en mica va creixent i comenza a formar el cap, les mans, cames, etc., i la panxa també va creixent. Es va alimentant de la mare i està nou mesos dins la panxa fins ser un nadó.

És important explicar-ho tan clar com puguin entendre segons l'edat. El que no s'ha de fer és explicar històries fantàstiques com la cigonya, les papallones, etc.

Normalment, en famílies on els infants estan acostumats a veure amb normalitat als adults despullats dins els espais íntims de la llar, acostumen a identificar abans les diferències i a tractar-les amb més normalitat, sense sorpreses o incomprensió.

Generar un ambient tranquil i de confiança per explicar les coses, tenir clar els conceptes, quan es pot tocar o no, on s'ha de tocar o no, respectar el cos de l'altre i el seu mateix (que ningú amagat, li toqui si ell/a no vol), contribueix a evitar l'abús sexual per part d'adults, o d'altres companys o companyes.

En definitiva, tot va en resposta a normalitzar la seva sexualitat i que aquesta sigui madura i responsable. Per descomptat, les carícies, els petons, les abraçades, els massatges, també són trets sexuals i afectius, necessaris per estimular una conducta sana. Cal afavorir el contacte físic afectiu entre iguals i que els fills i filles també ho vegin en els seus pares. Igualment s'ha de fomentar el respecte pels espais i el temps que els pares necessiten dedicar-se com a parella.

Per acabar, com a guies per donar respostes a aquestes i altres qüestions, recomano la sèrie "Pablito y Virginia" en castellà, i la col·lecció de llibres de Helena Galé, en català.

sexualitat@gmail.com