D'esquerres i nacionals

Al primer semestre d'enguany va tenir molt impacte mediàtic el manifest d'un grapat d'intel·lectuals i professors universitaris sobre la situació política a Catalunya. Impacte degut no pas pel què deien, sinó a que gosaven trencar la imatge de "l'oasi" català, perquè s'atrevien a dir-ho contra la correcció imperant. Es queixaven que malgrat el canvi de govern del 2003 i les esperances de canvi, no s'havia corregit, ans al contrari, havia augmentat, la deriva nacionalista que lògicament els governs de CiU havien imprès a la vida política i social catalana.

Ja era sorprenent que encara existissin sectors cosmopolites que haguessin resistit a l'ofec nacionalista que suportem des de fa algunes dècades. Són sectors molt reduïts, amb poca força, encara que tenen elements de cert prestigi personal, sense gaires connexions socials ni polítiques (i ja se sap que en el món d'avui qui no està en un grup no és res, i més en concret, fora dels partits no hi ha vida, com han constatat aquells que gosen separar-se i pretenen anar per lliure) Fins i tot, van manifestar la voluntat de construir un partit polític que no fos nacionalista, encara que posteriorment algun dels seus membres va admetre la ingenuïtat de la proposta.

Ara corre per Internet una "carta a los militantes del PSC" que ve en un paper que té les capçaleres de dues "plataformes": Ágora socialista, i Socialistas en positivo, que he de confessar que no sé quin abast real tenen.

A mi m'ha arribat de la mà d'un vell conegut. Pepe Castellano és un veterà militant socialista que provenia de la desapareguda Federació Catalana del PSOE que temps enrera en els Consells Nacionals del PSC mantenia actituds crítiques a les oficials des de posicions espanyolistes. (És evident que això de posar la teva adreça a la xarxa té el resultat de ser molt accessible)

Només veient l'índex del document, ben estructurat i presentat, ja es veu per on va, i no es pas el seu contingut que vull comentar.

El que vull destacar és què representa aquest document en el moment actual de redacció i debat d'un nou Estatut per Catalunya. Estem fent marxa enrera en el camí costosament treballat de mantenir la unitat civil de tots els que vivim en aquest petit racó de món. Des de la transició, el PSC ha estat el bastió ferm i segur d'aquesta unitat civil. Ho teníem, ho tenim, a gala. N'estem orgullosos de, malgrat el legítim govern del país durant molts anys fos declaradament nacionalista i exasperadament, per alguns, proselitista, mantenir-nos ferms en la nostre doble condició d'autònoms i federals, de catalans i espanyols, d'esquerres i nacionals. De tant en tant, cants de sirena, millor dit de pastors de terra endins, qüestionaven la nostra condició, mentre bufaven, dia sí, dia també, tramuntanes "almogàvers" que pretenien esborrar-nos i treure'ns del mapa ja que reiteraven que som un cos estrany a les "essències" del país. I nosaltres ferms, i el que és millor i que alguns obliden o no volen veure: recollint el suport principal d'entre les opcions polítiques que s'ofereixen als ciutadans/nes catalans/nes. A vegades llegint segons quins mitjans, i segons quines opinions, dona la impressió que els llocs a la "graella" de sortida estan trastocats. Que els de darrera estan al davant, i els primers - per voluntat popular - son uns "outsiders".

Sembla que a Catalunya en els darrers temps sols hi ha el problema de que cal reformar l'Estatut (i la Constitució, si cal), i ser Més! (Per alguns, més sobirans, més lliures, cap a la Independència). I a Catalunya passen moltes altres coses molt més importants:

L'educació -com també a la resta d'Espanya- no va, i hi ha sectors socials, els de baix, que ho pateixen més. La sanitat està en l'atzucac de compaginar els recursos que s'hi destinen i les prestacions que es volen. Els paràmetres de benestar estan en qüestió per les noves circumstàncies socials i culturals. El futur del nostre teixit econòmic és incert per la revolució continuada que la globalització capitalista comporta. L'establiment de nouvinguts porta tensions, per allò que ja fa temps que dic dels altres colors, olors, déus i llengües. I, hi ha gent que davant aquestes coses, que creu més importants, alça la veu, gosa discrepar, s'atreveix a dir, aixeca el cap, surt a la llum i qüestiona obertament l'opció majoritàriament expressada que segurament no és la majoritàriament sentida per la població. I el PSC, veritable pal de paller de la majoria de la societat civil (potser no geogràfica, però si humana) ha -hem- d'estar ben amatents i saber quines son les "línies roges" que no es poden traspassar. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia