Curs mediàtic

Potser mai els mitjans de comunicació havien parlat tant d'educació com aquest curs que acabem. No sé si això és bo o dolent, però és així. El debat sobre la salut del nostre sistema educatiu, el recordatori fins a I'atipament que els nostres estudiants estan a la cua de no sé on, el recompte del récord de mobilitzacions sindicals per curs, l'estrena d'una nova avaluació externa dels nostres alumnes (ara, a final de primària), l'arribada del debat parlamentari per a l'aprovació de la nostra primera llei educativa, ... i les opinions, reaccions, cartes i columnes periodístiques i audiovisuals de resultes de tot això ens han entretingut tot aquest curs.

El debat mediàtic pot ser reflex del que es cou a les escoles cada dia. O no. I molt em temo que els maldecaps de mestres, pares i mares i – sobretot – alumnes no han anat en consonància amb els titulars de diaris, televisions o ràdios amb els que ens hem despertat alguns matins. Alguns de nosaltres hem alimentat aquest debat, sortint amb opinions, matisacions i arguments, i segurament ho continuarem fent durant algun temps. Ja que hi som, diguem la nostra, especialment quan no es tracta d'opinions personals sinó de tota una entitat o – encara millor – un grup d'organitzacions que ens posem d'acord en allò que hem vist en comú (a partir de punts de vista diferents) i tenim ganes d'explicar públicament. Bo i així, pot ser que no sigui el més rellevant del que passa en l'educació del nostre país. Per sort, com sempre, la política educativa de veritat (i això ho he dit unes quantes vegades, ja) s'acaba concretant en el que passa en l'àmbit de l'aula, del pati o a casa, en la relació entre infants, entre aquests i els adults, dels adults entre ells, siguin pares, mares, mestres o altres. Són les oportunitats educatives, molt més decisives per a l'educació dels infants i joves, que – normalment – es mouen lluny dels debats i dels reportatges mediàtics.

Pero hi ha d'haver debat perquè l'educació està canviant i ha de continuar fent-ho. Amb una llei nova, amb tota la comunitat educativa acomiadant un curs i a les portes d'un de nou, hi tornarem al setembre. No sabem si aleshores encetarem un curs tan farcit de temes educatius com l'actual; tant se val. Abans, però, donarem unes setmanes de vacances als nostres arguments. Que reposin i creixin, que això són coses que sempre passen durant les vacances. Hi tornarem acabades aquestes. Mentrestant: Bon estiu!