Crisi identitària a Catalunya

El passat dia 13 de setembre va tenir lloc una consulta popular en Arenys de Munt en la qual es consultava si s'estava a favor de la independència de Catalunya. Els resultats van ser 2.569 vots a favor, 61 en contra, 12 nuls i 29 en blanc. Cal destacar que tenien dret a vot 6.515 habitants majors de 16 anys. Podem dir que només va votar a favor el 41% de la població.

No vull entrar a valorar els resultats d'aquesta consulta, ni la implicació de l'Ajuntament en tot el procés, ni com van tenir accés al padró municipal, ni quins eren els requisits per poder votar.

Ara bé, del que sí que vull parlar és d'aquest sentiment anti-tot que està apareixent per Catalunya. Sembla ser que només es pot estimar Catalunya des de l'independentisme. Això ve donat, en mesura, pels problemes socioeconòmics que existeixen en l'actualitat. Abans, aquest sentiment “anti”, per mi, era un sentiment minúscul, que ha anat en augment per diversos motius, i que ha explotat amb la crisi econòmica que patim.

Recordem que Catalunya sempre ha estat una terra de pas. Des de l'edat antiga fins els nostres dies. Visigots, Sarraïns, Francs, Romans, Grecs, Cartaginesos, i diversos pobles han passat per Catalunya. Alguns es van quedar i van fer-hi arrels, i d'altres no. En l'actualitat, la realitat social catalana és ben diversa. Als anys 50 van començar a venir ciutadans de la resta d'Espanya a viure-hi donat que Catalunya tenia una indústria ben potent i bons llocs de treball. Gallecs, extremenys, andalusos, asturians, murcians, valencians...etcètera van venir a viure-hi. A partir dels 80 i principi dels 90, van venir d'Europa: anglesos, alemanys, francesos...i en l'actualitat, en part per l'efecte cridada del govern de ZP: sud americans i nord africans.

Doncs bé, aquest sentiment d'independència, d'exclusió dels que ens sentim espanyols i catalans a l'hora, és preocupant. La demagògia existent en què la culpa de tot és de l'Estat, i que ens pressiona fiscalment i que tots els mals vénen de la resta d'Espanya és fals. Només un exemple: mentre a la resta d'Espanya l'Impost sobre Transmissions Patrimonials que es paga per la venta d'un immoble és del 6%, a Catalunya és del 7% perquè així ho va decidir el Parlament de Catalunya, no perquè ho hagi imposat el Congrés dels Diputats de Madrid.

Des de diversos organismes com Òmnium Cultural, es crida a no acceptar la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia, com van dir en el seu manifest de l'onze de setembre a Mataró. Doncs bé, jo sempre crec en l'estat de dret, en què hi ha unes normes que s'han de seguir, i incomplir-les significa delinquir. El delicte de sedició és un delicte molt greu, penat en el nostre Codi Penal. Jo els demanaria a aquests organismes responsabilitat. Tenim problemes molt més greus per solucionar: pèrdua de llocs de treball, deslocalització d'empreses per culpa dels problemes polítics causats en diverses regions, un sistema financer enfonsat. Al final del dia, el que els preocupa als ciutadans és poder arribar a final de mes i pagar la seva hipoteca. Per què aquestes plataformes no intenten trobar solucions als problemes reals de les persones enlloc de buscar més conflictes i diferències entre nosaltres? Jo prefereixo mirar el què ens uneix com a persones, sers vius, humans, que no pas el què ens diferencia.