Cossetània recupera l’obra essencial de Ventura Ametller

Un autor imprescindible, però oblidat. Una obra complexe, però apassionant i irrepetible. Summa kaòtica, publicada per primera vegada el 1986, i Resta kaòtica, que ha restat inèdita, donen títol a l’obra essencial de Ventura Ametller, pseudònim que Salvador Espriu va posar a l’escriptor i poeta Bonaventura Clavaguera. Les dues novel·les veuran la llum el maig que ve en una nova edició que porta el segell de Cossetània Edicions gràcies a una confabulació de diverses persones vinculades a l’autor, principalment el seu gendre, el pintor Josep Maria Codina i l’escriptor de Cabrera, Albert Calls, autor del pròleg de Resta kaòtica. L’Ajuntament de Pals i l’Ajuntament de Mataró, ciutat natal i ciutat d’adopció del poeta respectivament, han col·laborat econòmicament amb l’edició, que s'ha presentat avui al migdia a la sala de pintures de Can Palauet, amb Ventura Ametller com a feliç testimoni.

L’acte, que ha comptat amb la presència de l’alcalde, Joan Antoni Baron, i del regidor de Cultura, Sergi Penedès, ha servit per dimensionar l’obra de Ventura Ametller. “Hauria estat un autor molt més divulgat i conegut si no formés part d’una literatura minoritzada com la catalana”, ha comentat Calls, que ha definit Ametller com un escriptor-artista que ha dedicat la vida a escriure i reescriure la seva pròpia obra i en aquest sentit l'ha comparat amb l’autor de La Muntanya de l’ànima, Gao Xingjian. “Xingjian és xinès i viu a París. Ventura és català i viu a Mataró”, ha dit per fer palès l’oblit d’una obra “excepcional, d’un autor que ha aconseguit tenir veu pròpia".  L'escriptor cabrerenc ha explicat que va ser el poeta premianenc Valerià Pujol, prologuista de la primera edició de Summa kaòtica, que el va introduir en l'obra d'Ametller. "Pujol va definir la Summa com una obra mítico-esperpèntica inserida dins una llarga tradició que arrenca de l'expressionisme i que dóna noms com Apollinaire o Valle-Inclán".

Calls ha advertit que es tracta d'un "llibre complex, però que després de les primeres cinquanta pàgines acaba atrapant al lector". L'editor, Jordi Ferré, ha coincidit en aquesta descripció. "No és un llibre de fàcil lectura, però parlem de literatura amb majúscules que endinsa en un món apassionant". Els llibres es publicaran en paral·lel dins la col·lecció 'Notes de color' de Cossetània. "Reeditem la Summa kaòtica perquè fa molts anys de la primera edició i perquè totes dues obres es complementen", ha explicat l'editor que ha subratllat que sense l'ajut institucional no hauria estat possible materialitzar aquest projecte de gran calat. "Totes dues obres superen les vuit-centes pàgines i la Resta kaòtica s'ha hagut de picar de nou", ha d'escrit l'editor. Responent a preguntes sobre possibles traduccions o l'edició d'altres obres inèdites de l'autor, Ferré s'ha mostrat prudent. "Ara el que necessitem és que se'n faci divulgació i que la crítica en parli", ha afirmat. "De moment ja és molt important que posem aquests llibres a l'abast de la gent", ha afegit. Precisament, la crítica va saludar l'aparició de la Summa l'any 1986 amb grans elogis que van obrir els ulls al panorama literari sobre la vàlua de l'autor. "Deu ser l'obra més paradoxal de la literatura contemporània", recull un comentari de l'èpòca. "És una obra irrepetible, el treball d'una vida que s'escriu cada dia. La veu de la literatura del Maresme que va més enllà", ha dit Calls. "És important que la literatura no oblidi escriptors com aquest", ha puntualitzat Ferré.

Les paraules de l'autor
Amb la veu cansada, Ventura Ametller ha descrit el seu procés creatiu. "La meva escriptura és pensament i no un impuls d'inspiració, però no he escrit mai res que no m'hagi sortit de dins". Ametller ha explicat que va començar la novel·la sense intenció de publicar-la, "com un divertiment per descobrir com es podia prescindir del temps i de l'espai, capgirant el paràmetre de les coses". Ben connectat amb els moviments culturals del moment, l'autor es reconeix dins el vanguardisme, però matisa, "de l'essència primària del vanguardisme i no del que ens venia la premsa". Valerià Pujol i Pep Duran són dos dels responsables que tot aquell esclat literari veiés la llum, de la mateixa manera que Albert Calls i Josep Maria Codina han estat decisius per a aquesta reedició.