Contra rivals i lesions

El CN Mataró Quadis tenia davant seu una temporada il•lusionant. El conjunt mataroní havia posat moltes esperances en totes les competicions i en poder acostar-se als tres primers classificats de lliga. Van començar molt forts, però un factor que no acostuma a sobrevolar el complex Joan Serra com és el de les lesions va fer acte de presència. Primer va ser Romain Blary y ara és Nick O'Halloran. I les conseqüències són evidents. A l'equip li costa. Ha perdut punts en enfrontaments que es podrien haver guanyat. S'ha patit més del compte en partits que no haurien de ser res de l'altre món. Les baixes primer d'un i després de l'altre, tenint en compte que són dos dels jugadors més decisius del Quadis, han fet que l'equip arribi ofegat a segons quins compromisos. I tot i això, encara hi ha una opció, remota, de ser tercers en lliga després que les altres competicions ja no estiguin pel mig. No és fàcil, ja que tot i que hi ha un partit directe amb el CN Barcelona –per tant, guanyant-ho tot serien tercers- també n'hi ha un amb el Sabadell el dissabte vinent i un a casa amb la Barceloneta en les últimes jornades de la fase regular. L'objectiu més immediat i real serà el d'acabar quarts. Si es guanya al Sabadell estarà mig fet, tot i que encara faltarà jugar amb els gegants de Barcelona. És l'evolució lògica tenint en compte que es va ser cinquè l'any passat. De cara l'any vinent es podrà intentar un nou assalt. Si la plantilla creix i les lesions la respecten.