Continuar parlant

No ens podem deixar arrossegar per l'espiral de la contrarietat. Fa falta continuar parlant. La llei d'Educació de Catalunya ha posat sobre la taula temes cabdals que s'havien de reconduir. De moment està més sobre el paper que en la realitat del món educatiu. Ara ho hem de tirar endavant entre tots.

El calendari escolar és només una primera mesura. Un argument que recolza el canvi és que molts nens des de finals de juny fins a la primera quinzena de setembre, aproximadament, viuen una verdader aïllament intel.lectual, ja que només tenen un referent acadèmic o pedagògic a l'escola. I no podem reconéixer que aquest període era massa llarg i calia escurçar-lo? Però és clar, llavors hem de compensar-lo posant una setmana al febrer/març. Jo proposo a més altres compensacions. Es podria aprofundir en aquest camí. Els nens començaran ja el proper curs una setmana abans i les famílies encantades. Ajudar les famílies em sembla una bona idea. D'altra banda, els pares necessiten treballar o formar-se. El treball i la formació contínua són pilars indiscutibles de la nostra societat.

Els sindicats es mostren totalment en contra. Tots, polítics i sindicalistes, estan preparant eleccions. Hem de pensar nosaltres mateixos, amb el cap fred, en l'educació dels futurs pares i treballadors del nostre país. Suposo que amb la retallada del sou no és fàcil plantejar-se generositats, però no em sento representada per aquest NO rotund dels sindicats a la llei. A més, cal dir que alguns dels seus missatges són molt planers i demagògics, fomentant més la por que la informació.

L'autonomia de centre em sembla que ajudarà molt a l'organització eficient i eficaç de les escoles, a tenir projectes més coherents. Una direcció forta i amb capacitat també ajudarà a tirar endavant les mesures aprovades entre tots, a consolidar equips i il.lusionar-los. I l'avaluació és imprescindible. Cal corregir allò que es fa malament. Crec que el Departament també s'ho pot aplicar, ja que hi ha mesures que es prenen i que es poden reconsiderar. Per exemple, adelantar les oposicions al cos de mestres ha suposat i suposa moltes substitucions forçades de docents que formen part dels tribunals, no atenent les seves classes com voldrien en el darrer trimestre, perdent cursos de formació contínua que estan inclosos en el projecte educatiu del centre. Molts dels mestres interins que s'han presentat també han hagut de ser substituïts. Els equips directius i els companys ja s'han espavilat, però els nens sí ho han patit. i no és això el que volem evitar, que els nens paguin la manca de competència?

La llei va ser aprovada per una àmplia majoria, inclosos els dos partits amb més representació en el Parlament de Catalunya, és a dir, es va aconseguir una estabilitat governi qui governi en el futur. No dic que haguem de callar i acceptar tot el que es vagi proposant i aprovant. Estic més en el camí de la negociació, amb informació i renúncies a canvi de compensacions.