Comiat a Josep Peiró Olives*

Queridos Amapola y Daniel, buenos días.
Estimada família Peiró de Mataró,
Alcaldessa accidental, representants de partits polítics, amics i amigues, companys i companyes,

Som aquí per acomiadar Josep Peiró Olives, i la família m'ha demanat que digui unes paraules en record i memòria seves.

Jo no sóc de la seva època, ni de la família, però sí que he tingut amb ell una relació franca i amistosa, fins i tot cordial i gairebé familiar, que m'ha permès tenir un coneixement molt aproximat de la seva manera de ser i de fer.

Tot es remunta al moment en què la família de Joan Peiró va demanar a l'Ajuntament de Mataró que les despulles del seu pare, el gran líder sindicalista i cooperativista, fossin traslladades a la nostra ciutat, al costat de la seva esposa, Mercè, com era la seva voluntat.

L'alcalde Manel Mas va acollir la idea amb entusiasme i sens dubtes, i en va fer l'encàrrec a la regidora de Relacions Ciutadanes Anna Comas. L'anada a València el 1989, en la qual vaig poder acompanyar-los, va ser un viatge ple de càrrega històrica i emotivitat.

Al Cementiri de Paterna es varen recollir les despulles, no sense alguna tensió. Ens acompanyava la família, en Jaume Estrems i la junta en pes de la cooperativa Cristalleries de Mataró i alguns mataronins. Cristalleries havia sufragat fins a aquell moment les despeses del nínxol com també havia ajudat Joan Peiró en el seu temps de presó. És de justícia reconèixer-ho. Assistí també a l'acte el conseller de Presidència de la Generalitat Valenciana.

L'arribada a Mataró, la tarda del 24 de juliol, amb una forta calor d'estiu i un sol que abrusava, ens va fer viure un moment molt intens, que per a mi ha estat un dels instants més colpidors que he viscut. L'expectació de la gent, molts cooperativistes, vidriers de cristalleries, sindicalistes d'abans de la guerra, fills i néts dels anteriors, gents d'esquerres, d'altres que no ho eren però respectuosos amb la trajectòria de Peiró, polítics del moment i autoritats. El cotxe fúnebre va arribar davant la Casa de la Ciutat i s'hi va parar. La gent expectant, l'emoció continguda, l'aire es tallava. Sona l'himne A las barricadas. Forts aplaudiments.

Un cop al cementiri, es va disposar el taüt a l'esplanada i s'hi van ofrenar flors i paraules d'homenatge. Al final havia de parlar en Pepito. Amb plena emoció i roig encès a les galtes, no va poder. Només va fer: “Mare, ja el tens aquí!”.

***

Josep Peiró va tenir la seva pròpia trajectòria, marcada sens dubte, per les idees, el compromís, l'acció i l'exemple del seu pare.

Un resum apressat de la seva biografia diu: "Aprenent de vidrier, jove llibertari, cooperativista convençut i combatent per la República, a Catalunya i Espanya. Perseguit, resistent, activista i conspirador a França".

Nascut el 1917 a Badalona, el 1922 -als 5 anys- es trasllada amb la família a Mataró, on el seu pare ja dirigia les Cristalleries. Josep hi entra d´aprenent als 15 anys cobrant 30 pessetes la setmana i s'afilia al Sindicat del Vidre local, adherit a la CNT. En començar la Guerra Civil s´allista voluntari a la Brigada Ascaso i va al front d´Aragó. Volia entrar com a aviador a las Alas Rojas però no va poder. Més tard, ingressa al Cos de Trens fins que va quedar aïllat a València. Tornat a Catalunya per mar, va fer de xofer del seu pare, llavors comissari general d'Electricitat. El 22 de gener de 1939 amb el pare i altres companys van sortir de Mataró i el 5 de febrer van passar la frontera.

Va participar a la Resistència francesa en diferents missions i especialment com a enllaç. Durant tot l'exili va militar sense interrupció a la CNT. Va ser secretari del Comitè Peninsular de les Joventuts Llibertàries, quan el Comitè Nacional era a París, i secretari general de la Federació Local de la CNT de la capital francesa. En nom de la Confederació havia assistit a les reunions de l'Aliança per la República. Per la seva actuació va rebre fins a cinc distincions, la Medalla de la Defensa de París amb distintiu de palmes, les medalles de la resistències francesa i polonesa, de la Medalla d'Europa i la distinció de Gentilhombre de la República Española, atorgada pel Govern republicà a l'exili.

Havia tingut relació amb el president de la Generalitat a l'exili Josep Tarradellas, que li deia que quan tornés el nomenaria conseller de Treball perquè volia el suport de la CNT. Josep Peiró sempre li responia que no ho havia de dir a ell, sinó al sindicat. En aquesta resposta hi trobem la voluntat de servei, però en primer lloc l'obediència i el respecte a l'organització.

***

Amb Josep Peiró i la seva esposa Olga, que avui no ens pot acompanyar, vam intimar força. Ens havíem vist a Mataró i a París. Vam intentar la publicació del segon llibre biogràfic dedicat al seu pare, que de moment no ha reeixit. Uns capítols d'aquest treball van ser presentats com a comunicacions seves en dues Sessions d'Estudis Mataronins; versaven sobre els fets esdevinguts a la ciutat els dies 18 i 19 de juliol de 1936 i el segon dedicat a les Cristalleries de Mataró com a exemple de cooperativa obrera.

Sempre es va sentir molt lligat amb Mataró. Aquí s'hi havia fet jove i home, sindicalista i soldat, havia jugat a futbol i havia cantat sarsuela a l'Iris, les seves grans aficions. Un cop mort el funest general, cada estiu venia a passar unes vacances, a estar amb la família i els amics i a honorar els pares, aquí mateix, davant del nínxol, cada 24 de juliol, aniversari de l'assassinat de Joan Peiró. Li agradava passejar per la Rambla i la Riera i retrobar antigues amistats, que cada cop eren menys, per raó del temps. I constava com a resident absent en el cens de Mataró, i així pogué exercir el seu dret a vot en totes les conteses electorals.

***

De la vida de Josep Peiró voldria destacar tres característiques: el bagatge del pare, la trajectòria pròpia i el lligam amb Mataró.

Ara Josep Peiró, en "Pepito", descansarà amb el seu pare i la seva mare, en el seu Mataró, prop del mar, en aquest lloc elevat, com elevats eren els ideals que els movien a la recerca d'una societat més justa i d'un món millor.

Amic Josep Peiró, sempre tindrem present la teva memòria i el teu exemple!

Reposa en pau!

Text llegit ahir dissabte dia 15 a les 12 del migdia al Cementiri Vell de Mataró en el transcurs de l'enterrament de les despulles de Josep Peiró Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening