Capgròs
A nivell purament objectiu cal dir que les sol·licituds per a estudiar un grau universitari han caigut un 5% respecte a l’any passat, malgrat que les notes de tall hagin pujat, i també hagi crescut el número d’aprovats de selectivitat. Molt probablement això tingui a veure amb la crisi que estem patint i amb la forta pujada de taxes universitàries a les universitats públiques. De fet sis de cada deu estudiants pagaran la seva matrícula un 50% més cara i arribarà fins als gairebé 2.400 euros en el cas dels graus més costosos.
Des de l’any 2004 no s’havia produït un descens en les sol·licituds d’accés a la universitat. També ha minvat el número de titulats universitaris que volen estudiar una segona titulació universitària (22% menys), així com el número de majors de 25 i 45 anys que intenten accedir a la universitat (21% menys). Aquesta mateixa reducció també l’han experimentada les universitats privades (per exemple, la universitat Ramon Llull ha sofert una baixa d’un 16.7% de sol·licituds respecte a l’any passat). Probablement en anys futurs la demanda torni a créixer però sembla raonable pensar que els increments de taxes a la universitat pública han arribat per a quedar-se per sempre.
I tot això, com afecta a la quantitat d’estudiants que demanaran estudis universitaris impartits al Tecnocampus? D’entrada, un tema són les assignacions i un altre les matrícules reals, que encara s’han de fer en els propers dies. També cal esperar a veure com evoluciona la matrícula de setembre en aquells estudis que no puguin acabar d’omplir abans de les vacances. El que sí es pot valorar ara mateix és l’efecte econòmic que té el decret de preus aprovat pel curs 2012-13 el passat 10 de juliol. Els centres adscrits com el Tecnocampus, aplicaran els preus que estableixin els seus òrgans de Govern. En el nostre cas, el Patronat de la Fundació Tecnocampus. A banda, cal abonar a les universitats adscrivents, en concepte de tutela acadèmica, el 16% dels preus establerts pels centres públics. Sumant tots dos imports, el preu quedarà per sota dels 5.000 eur per curs. Es tracta d’un preu inferior al que cobren les privades i la majoria de centres adscrits però que continua estant per sobre de la pública, tot i que en una quantitat menor a la dels anys anteriors. Ara bé, quan un estudiant es matricula en qualsevol universitat pública per segon cop d’un mateix crèdit d’un estudi de primer i/o segon cicle, de grau o de màster que l’habiliti per a l’exercici d’activitats professionals regulades, l’import d’aquest crèdit serà el resultant d’aplicar un coeficient d’1,2 al preu del crèdit. La tercera vegada que es matricula del mateix crèdit, el coeficient serà de 2,6. A partir de la quarta vegada, inclosa aquesta, el coeficient d’increment serà de 3,6. Això vol dir que, per a aquells estudiants que necessitin de tres o més convocatòries per a superar una assignatura, el preu d’un centre integrat en el sistema públic d’universitats serà força superior al que pagaria en un centre adscrit com els del Tecnocampus.
Això pot implicar que a l’hora d’entrar a la universitat la diferència del preu públic respecte al nostre no sigui un criteri tan important com en el passat. També pot implicar que per motius econòmics, i un cop iniciats els estudis dins d’un centre públic, surti a compte demanar un trasllat d’expedient cap al Tecnocampus. Si abans el preu jugava en contra del centres adscrits ara en alguns casos podem ser més competitius no tan sols en proximitat del professorat amb l’estudiant sinó també en preu. Sens dubte, un aspecte important a tenir en compte pels futurs estudiants universitaris.
Comentaris