Coherència, humilitat i coratge

El passat 7 de gener ens deixava el nostre company i amic Romuald Grané després de 88 anys de viure una vida intensa i entregada a la lluita per un món més just, aplicada a tots els espais de la seva vida quotidiana. Per molts de nosaltres, en Romuald és un referent de coherència en uns valors que et fan entendre la vida com una oportunitat per transformar cada dia la nostra societat en lloc millor on viure, però fet des de la humilitat que encarnava ell, amb aquella energia que sempre va tenir fins l’últim moment per arrossegar a tothom, per fer-te implicar i fer-te emocionar d’allò que ell sentia i traspuava, quan tenies l’oportunitat de parlar amb ell. I sempre des del coratge que suposa haver d’enfrentar-se als poderosos i posar-se al costat dels més febles, en moments durs de la tràgica història del nostre país. Lluites, totes elles, compartides amb la seva dona, de tota la vida, la Flora, a la qual sempre va admirar profundament.

Des de la seva lluita als inicis de la Joventut del PSUC, el seu treball a la clandestinitat en els moments de la dictadura, que el portaren a ser empresonat diverses vegades, al seu vincle amb la ciutat de Barcelona i la seva agrupació del barri de Santi Martí, fins arribar a Mataró a la nostra agrupació, ser l’ànima de l’associació de gent gran de la residència on va viure els últims anys, lluitant per la dignificació de la vida durant aquests anys amb el seu llibre “Una reflexió sobre la darrera fase”, o el seu treball per la recuperació de la memòria històrica. Sempre treballant amb coherència, humilitat i coratge.

Tot plegat, una vida que li permetia explicar-nos els moments durs de la guerra, dels companys que ja no es troben amb nosaltres com en Miguel Nuñez, gran amic seu, i tants d’altres dels que et parlava amb admiració –Tristany, Pubill, Piera,...- o de la necessitat de regular legalment una mort digna. I sempre amb una reflexió de rere fons que la vida li havia deixat molt clara: tenir esperit de lluitar i la necessitat de mantenir sempre els valors que aporta la pau com a símbol d’entesa entre les persones.

Recordo, en un dels últims actes que vam anar junts, al Fossar de la Pedrera a Montjuic, per homenatjar als companys del PSUC afusellats durant la dictadura franquista, on ens deia als que l’acompanyàvem: “sobretot mai oblideu els companys, les persones que van lluitar fins deixar la seva vida, per uns ideals de llibertat, ara us toca vosaltres mantenir viu el seu record i la seva lluita.” I aquest és el millor homenatge que podem retre-li, mantenir viva la memòria històrica i democràtica d’aquest país, que mai oblidem les dones i els homes que van lluitar per les llibertats que avui gaudim, i que mantinguem els símbols que permetin mirar enrere i recordar d’on venim i cap on anem.