Clarificació

L'endemà de la superació de l'etapa del Congrés del recorregut per l'aprovació del nou Estatut de Catalunya, el periodista, i no obstant amic, Saül Gordillo va publicar una entrada al seu bloc (La gent n'està tipa: feu comentaris!) on després de comentar opinions que es deien en el seu entorn personal i fer-ne un esbós d'interpretació, animava als lectors a dir-hi la seva sobre el tema.

No vaig tenir ganes de ficar-me al vesper que llavors ja representaven les respostes que va tenir. L'ultima vegada que m'hi vaig ficar anaven per més de 150. Sincerament, aquell és per a mi territori apatxe (recordeu la cançó de La Trinca: “Hi ha una tribu d'indis al oest americà, que té molta retirada amb el poble català”…).

Malgrat tot, em van quedar ganes de dir-hi la meva. No del que pot passar, que no ho sé. No estic al cap dels protagonistes actuals (els polítics) ni dels definitius (els ciutadans/es). Mai he entès la pregunta: Guanyarà el Barça aquest vespre? I jo què sé!. Una altra cosa és: Vol que guanyi el Barça aquest vespre? Sí, ho vull. Com als casaments. I, per últim, una altra és: Creu que pot guanyar el Barça aquest vespre? Crec que sí, però depèn si la pilota entra més cops a l'altra porteria que a la nostra. Ja ho veieu: això de les respostes, depèn de les preguntes. (Això està escrit el dimecres a la tarda)

Per tant, suposo que no he d'explicar massa què vull ja què és obvi i perfectament previsible. Però si, què pot passar i especialment, què m'agradaria que passés.

Tot suposant que no hi hagi problemes especials en els trams finals del recorregut de la tramitació del projecte de nou Estatut fins a la consideració pels ciutadans/es en referèndum m'agradaria que les forces polítiques, totes, fessin l'esforç d'explicar clarament al cos electoral les seves opcions. No sols de l'Estatut, encara que és el tema a explicar, sinó que més enllà d'ell en quin marc volen l'administració de la nostra convivència. I que la resposta dels ciutadans/es fos també clarificadora de la seva voluntat. Vol dir això que després de la consulta es descartarien les opcions polítiques que no fossin majoritàriament recollides? En absolut. Però sí que comptades una a una les preferències expressades per la ciutadania es determinaria la fotografia d'aquest moment i reposaríem un xic de continuar el debat existencial que ens ha ocupat, al meu parer massa, en els últims temps.

Sembla que les opcions que hi ha sobre la taula són clares per fer aquest comptatge. D'un costat hi ha la aparentment (o no?) centralista, la de la defensa d'una Espanya unitària i centralitzada. D'altra banda, hi ha la federal, resignada o convençuda (o no?), o millor dir, provisional o definitiva. I, per últim, hi ha la declaradament (o no?) separatista o independentista. Crec que és perfectament acceptable el debat clar, net i transparent, com ha de ser en tota societat democràtica. El que primer ha de dir tothom és què demana als ciutadans sobre el tema que formalment se'ls consulta. El vol, o no el vol?. Accepto que mentre que l'expressió del si no presenta més problemes, l'expressió del no pot ser diversa per tal de diferenciar les varies opcions que pot voler dir, això no crec pas que hagi de ser problema pel recompte.

Però, a continuació, en el mateix espai del debat, totes les manifestacions han de dir què representa la seva opció, en el marc que ens movem, de cara al futur. És a dir, si guanya la seva pretensió com gestionarà el resultat l'opció guanyadora. Aquest darrer tema em sembla crucial ja que crec que a la política catalana hi ha massa miratges i massa miralls trencats, i tinc la impressió que hi ha imatges del país que no són massa reals. Ara si que tenim l'oportunitat de comptar-nos de veritat, de saber, no només qui és qui, sinó la talla de cadascú.

No crec pas que cap demòcrata pugui oposar-se a aquesta pretensió, ja que tot plegat el que tenim a les nostres mans decidir sols és el marc administratiu en que ens movem, que malgrat que ja sé que per alguns és el més important, jo crec que sols és l'espai per desenvolupar la gestió de la comunitat. A mi, que no sóc nacionalista, l'espai d'actuació m'importa relativament. Crec que puc batallar per les meves idees en qualsevol, d'espai. Sí, ja sé, en algun marc segurament millor que en un altre, però vaja no és el fonamental per a mi. Entre d'altres coses perquè crec fermament que en el món actual els vells espais “nacionals” s'estan esborrant ràpidament.

Bé, deixem-ho. Tornem a parlar de l'energia?: el preu del petroli, la crisi de l'Iran. O, d'allò que va dir Sami Nair fa poc al Monumental de que ens preparéssim (els europeus) per ser el Brasil del segle XXI?

http://manelmas.blogspot.com Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor