Capgròs
Un dels pocs comentaris comuns a l'hora de valorar els resultats electorals és la preocupació que desperta l'alt nivell d'abstenció. D'entre tots els continguts que es plantegen per a l'educació per a la ciutadania (en la seva versió d'assignatura o no, ara no entraré en aquest debat) el de la participació no pot ser una qüestió menor. Ens equivocaríem molt si penséssim que aquest tema ha de ser resolt a l'escola, només; però això no treu que la institució escolar pot i ha de treballar-hi.
En primer lloc, cal fer de les escoles i dels centres educatius un espai de participació de tots els sectors. Als mestres ens cal obrir molt més els espais de decisió que no atenyen a aspectes estrictament professionals. I això vol dir que els pares i mares han de poder dir-hi més la seva ( i ser més decisius) en qüestions com la definició del que és prioritari per al projecte educatiu del centre, el reglament de règim interior que regula el règim de drets i deures de totes les persones que composen el centre, l'adequació dels espais, l'organització dels temps no lectius i d'atenció a famílies i alumnes, per exemple. I vol dir que els nois i noies haurien de poder tenir més paper en l'adequació i organització dels espais en els que passen tantes hores cada dia (gestionant, si és possible, algun racó directament), en la resolució de conflictes entre iguals i per tant en la definició del pla de convivència, per exemple. I uns i altres (usuaris directes o adults que els representen) haurien de participar molt més activament en l'avaluació del servei que es dóna a l'escola, perquè d'aquesta manera se'ls podrà demanar, també, més coresponsabilitat i coherència amb el projecte educatiu que ho hauria d'inspirar tot.
Hi ha diverses fórmules per alimentar la participació. Donar la possibilitat de gestionar de veritat temes, espais o hores, i demanar-ne compte després, n'és una. Convidar a participar en temes decisius, n'és una altra. Només així es pot exigir, després, implicació i coresponsabilitat. La participació no pot ser només un tema d'una assignatura, perquè a participar se n'aprèn participant. L'escola té espais per fer-ho (i trobaríem molts casos on ja fa temps que es fa) i ho ha d'aprofitar, amb assignatura específica o sense.
Però em temo que fora de l'escola hi ha molta més feina per fer, encara. No és massa freqüent veure persones que es posen al servei de projectes col·lectius, i aquesta és, també, una forma d'implicació i participació. Com ho és intervenir en consells on es valoren o defineixen actuacions en l'àmbit municipal. Si això és viscut només com un dret i no com una obligació necesària, ho tenim difícil, perquè alimentaríem la percepció que els problemes ens els ha de resoldre algú que en té l'obligació (jo ja pago els meus impostos) o que les il·lusions i els reptes només poden ser individuals. La participació en els afers col·lectius, avui, és un pas contra la comoditat i l'individualisme. Però també ha d'esdevenir el fruit d'un aprenentatge. A participar se'n pot aprendre a l'escola, però a casa i a la ciutat també hi ha d'haver espais de participació real. Si no, de res no serveix lamentar-se'n.
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online
cheap phentermine online orlistat soma online lipitor
diazepam
cheap adipex sonata generic online
generic cialis online order vicodin online
modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil
order adipex
alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline
retin
lansoprazole paxil buy soma
naproxen keflex generic sildenafil
celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin
celexa
generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet
testosterone
tramadol orlistat buy fioricet online buy valium
lansoprazole buy adipex online
order soma soma buy vicodin online order
Comentaris