Ciutadà, però votar no et toca!

“La participació política és un dret que té tota persona”. Un dret reconegut per la Declaració Universal de 1948. Però 63 anys després i a les noves democràcies de la Península Ibèrica, aquest dret no està reconegut enlloc a la majoria d’immigrants. Es pretén integrar a les persones immigrants a la nostra societat però al mateix tmeps se’ls nega el dret a la participació política. L’accés a la ciutadania, a la integració cívica i al mateix temps política que comenta amb el dret a vot.


Democràticament és difícil, per no dir impossible, justificar que persones que compleixen amb els seus drets, paguen impostos i malgrat això, no tenen reconeguts els seus drets i concretament el dret a vot. Per tant, no poden decidir sobre qui prendrà les decisions sobre les seves vides, feina, educació dels seus fills... Llavors lògicament no se li pot demanar a algú que se senti còmode en una societat, que sigui responsable i s’integri en ella, quan no se li permet participar-hi i prendre decisions sobre el seu futur.

És una desigualtat mantenir realitats d’exclusió legal i social, perquè això posa en perill la convivència i la pau social i és mostra d’una greu insensibilitat per part dels polítics que han votat en contra del reconeixement d’aquest dret a tots els ciutadans sense discriminació per país de procedència. Ens veiem doblement penalitzats ja que “estàs fora del país d’origen, no pots votar, i en el país d’acollida tampoc”. Sense comptar els països on mai s’han fet votacions.

Avançar en la ciutadania suposa trencar amb la visió instrumental i utilitarista de la immigració, una idea quadrada que es limita a la mà d’obra i a la presència provisional de la immigració. La limitació als convenis deixa fora una part molt important del continent africà, amb la qual cosa és molt difícil establir acords. A més, el sentiment de ciutadania de primera i de segona ja no és vàlid perquè suposaria la creació d’una tercera categoria i classe dins dels col•lectius immigrants, alguns amb drets i altres sense.

Un salt a Euroland ens permet descobrir que en molts països els immigrants van obtenir dret a votar a les municipals independentment de la seva nacionalitat. Però pot ser que l’immigrant no es vegi com un negoci electoral. Perquè si els immigrants tinguessin aquest dret, el tema de la immigració no podrà ser instrumentalitzat com en el cas de les campanyes actuals.

Però la veritat veritable que fa mal a la imatge democràtica i als drets fonamentals del ser humà independentment dels seus orígens és que “aquí visc, aquí no voto, i aquest és el model d’una plena ciutadania?”

Més lluny de tota aquesta discussió, els governs comunals que s’escolliran han de governar amb el cap fred, cor calent, ma ferma i peus a terra!