Capgròs
Han passat els 100 dies preceptius de gràcia que es donen a tot govern. CiU dirigeix l’Ajuntament de Mataró per primera vegada, gràcies a la seva victòria electoral. El PSC és el principal partit de l’oposició, també per primera vegada. L’alternança en el govern és un signe de salut democràtica.
El nou equip de la ciutat s’ha imposat el repte de tirar endavant la governabilitat de la ciutat. Amb només 8 regidors la feina és molt feixuga, quasi titànica. Quan Joan Mora era a l’oposició va liderar aquesta de forma radical. Ara Joan A. Baron fa el mateix. Tots estan en el seu dret d’anar a mata-degolla. Però i la ciutat? I els ciutadans? I els greus problemes pendents de solució?
Els “indignats”, com jo, davant d’una política – i uns polítics – que es pensen que tenen un xec en blanc durant quatre anys i que poden decidir el nostre futur col·lectiu de manera abusiva i dedicar-se a tirar-se els plats pel cap (govern i oposició), diem que ja n’hi ha prou! Amb la que està caient a Mataró (i a tot el país) cal exigir-los que pel bé de la ciutat parlin i pactin. Ens trobem, per un costat, que el govern de Joan Mora (CiU) s’ha embarcat a anar del bracet amb el PP, un partit que ens està torpedinant (denúncia de l’Estatut d’Autonomia, abonament la sentència del TSJC contra la immersió lingüista, en consonància amb les polítiques lingüistes al País Valencià i a les Illes Balears i, a més a més, xenòfob, etc.). I per l’altre a un PSC, erràtic sotmès a un PSOE centralista (si Manuel Serra i Moret aixequés el cap...) incapaç d’estendre la mà per un diàleg constructiu.
Els “indignats” que votem cada cop que toca, exigim que CiU i PSC, o el que és el mateix Joan Mora i Joan A. Barón, facin el favor de dialogar, tant com faci falta, amb la voluntat d’arribar a un acord de síntesi pel bé de la ciutat. A CiU li aniria bé compartir el govern i la càrrega – feixuga – d’una ciutat amb 124 mil habitants i amb greus problemes. I els socialistes que han governat Mataró durant 32 anys, ben segur que tenen una experiència acumulada que és una llàstima que no s’aprofiti.
Quan la situació és greu - com ho és ara - requereix una amplitud de mires, un esperit generós i de diàleg que hauria d’estar a la ment, a la voluntat i a l’agenda de l’equip de Govern però també en el de l’Oposició.
Mataró necessita – exigeix - unir esforços i voluntats. La ciutat es mereix que els seus polítics (govern i oposició) deixin de banda la política de campanar, de partit, de baixa volada, de rancúnies i personalismes i avant posin els interessos comuns de tots els ciutadans amb la seguretat que si ho fan així una gran majoria els hi donaria suport i entendria que en moments de crisi el que cal és tirar tots del carro per treure’l del fangar en el que està posat ara mateix. I si hi ha alguns que no els agrada i els “mola” més la confrontació visceral, que s’aguantin. Els interessos de la ciutat – als que tots, govern i oposició, diuen servir i defensar - han d’estar per damunt de tot plegat.
Senyors Joan Mora i Joan A. Baron, parlin i pactin, si us plau!
Comentaris