Cinema i presa de consciència

Iciar Bollain s’ha autoproclamat hereva i continuadora de la línia de cinema realista i social que arranca amb Flaherty i arriba fins a Ken Loach. La directora compta amb la complicitat del guionista Paul Laverty, que signa el guió de la seva pel·lícula més recent, amb la que ja és candidata als premis Goya. El tema plantejat justifica les mencions, així com també la voluntat didàctica amb que s’aborda un film que, de rerefons, planteja de passada una reflexió sobre el paper que el cinema ha de jugar davant la realitat del món que l’envolta. ‘También la lluvia’ estableix el paral·lelisme entre la colonització d’Amèrica per part dels espanyols i la situació d’abús a la qual continuen estan sotmesos els pobles, i ho fa a través de les vivències a Bolívia de l’equip de rodatge d’una superproducció sobre l’arribada de Colom a Amèrica. El rodatge, però, es veurà amenaçat quan esclati l’anomenada ‘Guerra de l’aigua’, una revolta social en contra de la privatització dels pous. Mica en mica, la realitat immediata anirà modificant les consciències del director, el productor i els actors, les idees dels quals són molt diferents al principi, quan comencen a treballar en el rodatge sobre el viatge de Colom, i al final, quan han patit a les seves pròpies carns la persecució i repressió del poble. Bollain barreja la “realitat” social amb la “ficció” de la pel·lícula que es roda dins la seva pel·lícula, en una aposta interessant que es va perdent a mesura que el conflicte social de l’aigua guanya pes. Llavors és quan ‘También la lluvia’ perd frescor i cau en recursos narratius de manual que tornen el film tòpic i previsible. El film pateix també del mal del guió massa escrit, fet que fa perdre versemblança a algunes situacions i personatges. Però tot i això, el tema plantejat, la presa de consciència i el cert compromís que adopta Bollain amb el fet que relata són aspectes a valorar.

espaiisidor.blogspot.com