Certituds i incerteses

L’anunci que Alícia Romero (PSC) no es tornarà a presentar a les eleccions, més enllà del respecte que s’ha de tenir a la seva decisió, obre alguns interrogants, almenys a mi. Per què se’n va una regidora jove (34 anys), que malgrat portar-ne 12 en l’escenari polític, se’ns venia com la punta de llança del govern de Joan Antoni Baron a la capital del Maresme? Per què, també, ho anuncia a uns pocs mesos de les eleccions municipals, precisament en la recta directa cap a les municipals? Costa molt de creure’s que és el millor moment, la veritat. Per què tot plegat, i potser és una impressió solament meva, va ser tan precipitat i amb tanta prudència i tacte? Ningú pot deixar de banda les especulacions al voltant de la marxa de la regidora que indubtablement és el rostre més amable del govern socialista mataroní, que reflecteix la projecció de la ciutat que és TecnoCampus i una generació de polítics –també d’altres partits, alguns amics d’ella per cert– que han entès els nous codis del segle XXI i el paper que es pot jugar des de Mataró, des del Maresme. El llistó que deixarà Romero en cessar la seva gestió d’aquí a uns mesos és molt alt i la manera en què s’ha anat es desmarca amb elegància i intel·ligència d’altres formes més brutals que hem viscut d’abandonar la política recentment. Però quan s’apaguin els llums de l’escenari i cessin els aplaudiments, continuarem amb les certeses que quan algú se’n va d’un lloc és per anar més cap amunt, perquè no s’hi trobava bé o perquè no s’entenia amb el seu cap.