Centres autònoms

Aviat tindrem decret d'autonomia de centres. A les escoles ja es fan les coses de forma autònoma, perquè d'autonomia –a la pràctica– en tenim i molta. El que passa és que, a partir d'ara, aquesta autonomia vindrà regulada per un decret d'abast català.

Les virtuts d'un centre autònom s'entenen si es miren desterrant la por i la desconfiança. I, en certa manera, aquest decret hauria de ser una mena de vacuna contra aquestes.

El projecte educatiu (com fins ara, en moltes escoles) és el que dóna sentit a tot: a l'organització i el funcionament del centre i també (no ho oblidem) al projecte de direcció amb el que es presenten els candidats a director o directora. I és que, sense la comunitat educativa al darrera, aquest director o directora no és res. La força d'una escola sempre ha estat lligada a la bondat i continuïtat del seu projecte i a que, darrera d'aquest, hi ha un equip docent i un col·lectiu de famílies que se'l creuen i el defensen. Fins i tot, si cal, davant de la mateixa administració.

I la rendició de comptes, l'avaluació, pren notorietat en aquest decret. Com no pot ser d'altra manera tractant-se d'un servei públic sostingut amb fons públics. Moltes escoles, igualment, ja fa anys que han incorporat aquest deure en el seu quefer diari. Per a altres, potser, serà una incòmoda novetat. No està malament que aquest requisit de transparència i d'avaluació del què es fa formi part de la idiosincràsia d'un bon servei públic. Moltes escoles ho han fet fins ara i ho continuaran fent. Han sigut, són i seran centres autònoms. Que no vol dir aïllats.