Capgròs
El moviment de recuperació de la cultura catalana en la nostra societat, no fou només una tasca ingent i forçosament silenciosa durant el franquisme, a causa dels temps que es vivien, sinó que l’expansió de classes de llengua catalana prengué un caràcter primordial pels implicats en aquella lluita. Havien assumit que l’educació d’un poble havia de tenir fer fonament saber i parlar la llengua i poder disposar de mitjans escrits per mantenir-la i perfeccionar-la. I moltes altres coses, però la qüestió lingüística era primordial per a ells. Com ho ha de ser per a nosaltres.
El mateix any que es va crear Òmnium Cultural, 1961, surt flamant de la impremta el primer número d’una revista amb la finalitat d’estimular la lectura, adreçada a nois i noies de 9 a 15 anys. El seu nom era Cavall Fort. Aquí cal tenir un record especial per al seu primer director, Josep Tremoleda i també per a dos bisbes de l’època que sota l’epígraf de Secretariat Catequístic donaren empara a la publicació. Aquest prelats van ser els bisbes de Vic, Dr. Ramon Masnou i el de Girona, Dr. Josep Cartañà.
Tothom va reconèixer que la nova revista infantil, que emulava En Patufet d’abans de la guerra civil, va ser un esclat de modernitat pel seu contingut i la seva forma. Va introduir al nostre país els còmics franco-belgues, en la forma anomenada línia clara, els autors dels quals eren Hergé, Franquin i el nostre Josep M. Madorell inoblidable deixeble seu i present a les pàgines de Cavall Fort des del primer número.
Si bé per a les famílies va constituir un aire fresc i per als infants i adolescent un esperat i qualificat entreteniment, l’aparició d’aquell quinzenal, que alenava aires renovats era esperat també amb ganes per a les escoles ja que va esdevenir un pou de cabdal inesgotable de recursos didàctics en la seva totalitat.
Els seus textos apropaven els alumnes al coneixement del país. Sempre va presentar una imatge completa, dinàmica i actual de Catalunya i dels Països Catalans, gens carrinclona ni enyoradissa d’altres temps.Com ho fa actualment,
Cavall Fort va ser com una enciclopèdia en fascicles de l’imaginari cultural català, i continua essent-ho, sortosament. Tot allò que ens configura com a poble i nació mai no hi ha estat absent. Però, és clar, adaptant les formes i els continguts generals a cada època de la seva perllongada vida, cinquanta anys, que ja compten amb més de mil números. I això sense cap renúncia, sense un gotim de dubte en la línia proposada de bon començ.
A Cavall Fort han col·laborat grans noms de la literatura catalana Salvador Espriu, Josep Carner, Montserrat Roig, Tísner i dibuixants de gran renom com Llucià Navaro, Pilarín Bayés, Carme Solé, Fina Rifà ... i també en certes ocasions grans firmes de la pintura, Joan Miró, Ràfols- Casamada, Tàpies . . O pedagogs com Fuster Rabés, Marta Mata, Joan Triadú . . ..
Si el primer impuls per fer-la una realitat va ser obra col·lectiva d’un grup de catalans conscients encapçalats per Tremoleda, primer en assumir-ne la direcció, des de 1979 han continuat la mateixa línia qualificada de la publicació els directors posteriors Albert Jané i Mercè Canela, que han comptat amb un equip de col·laboradors entusiastes.
No puc deixar de recordar la tasca d’ordenació temàtica dels articles de la revista en qüestió que la mestra Núria Vilà elaborà amb paciència i amor per a ús dels mestres i de les escoles. Després, en 1980, va ser publicada amb el nom Índex de Cavall Fort a càrrec de l’Edicions El Mall- Grup Promotor. Feia 19 anys que sortia, la nostra revista. Ara que en fa cinquanta, seria bo que algú continués aquella genial idea de recopilació temàtica. L’escola, els pares i fins i tot la societat en conjunt ho agrairien .
Cavall Fort, formació distreta, lectura agradable
Comentaris