Causes i efectes d’una fòbia nova

Rebo una invitació per a la inauguració del Saló del Còmic. M'agradaria anar-hi, però temo que el Ferran Mascarell, conseller de cultura de l'Ajuntament de Barcelona, serà allà, de manera que tinc molt clar que no hi aniré. Darrerament he fet el mateix en diverses ocasions: he deixat d'anar a actes que m'atreien per no trobar-me Ferran Mascarell. Allà on tinc la certesa, o potser només la sospita, que hi serà el conseller, no hi poso els peus. I, el què és pitjor, imagino que la cosa seguirà així durant força temps.

Aquesta fòbia que he desenvolupat cap al conseller Mascarell qui, per altra banda, és un senyor molt amable i fins i tot vistós, em ve d'un viatge d'avió que ambdós vam fer fa uns mesos. Ell anava al seient just al davant del meu. Formàvem part de la delegació catalana convidada a la Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic). L'avió encara no havia engegat i els passatgers ens dedicàvem a la xerrameca i l'acomodament personal. I en aquestes, va passar tot.

Vaig mirar el rostre familiar de Ferran Mascarell, que llegia tranquil·lament el diari, i vaig pensar, molt convençuda: «Ei, si és l'Àlex!». I, imprimint coherència als meus gestos en consonància amb els meus pensaments, no vaig dubtar gens a saludar-lo amb dos petons i amb l'eufòria que correspon a un vell company de redacció retrobat: «Hola, Àlex, què hi ha? No sabia que tu també venies!». En Mascarell no va badar boca. Va somriure cordialment i va continuar llegint el seu diari. Però en aquestes va arribar un col·lega escriptor i jo no vaig dubtar gens a presentar els dos senyors amb tanta cortesia com vaig saber i aquella convicció que dóna l'innocència: «Us coneixeu?» (tots dos van fer que no amb el cap. Segur que en Mascarell ja devia estar tement el què va venir a continuació però també va dissimular): «Ell és l'Àlex Salmon, el cap d'El Mundo de Barcelona», vaig fer, referint-me al senyor Mascarell, sense ni una espurna de falta de convicció. «I ell és el Jordi Sierra, un dels escriptors més prolífics del món». Van fer una encaixada de mans i tot seguit en Mascarell va tornar, persistent, al seu diari i el Sierra va asseure's al meu costat, disposat a donar-me conversa.

Ja feia una estona que volàvem quan se'm va acudir obrir el diari que m'havia regalat una hostessa una estoneta abans. I va ser llavors, com en una revelació gairebé mística, que vaig adonar-me de quina manera i amb quina fondària sóc capaç de posar la pota. I és que a la primera plana de la secció de cultura, hi havia una fotografia —a tres columnes— de Ferran Mascarell, conseller de cultura de l'Ajuntament de Barcelona, sota d'un titular on, entre cometes, ell deia alguna cosa sobre la Fira del Llibre a la qual ens dirigíem. La foto no permetia dubtes: era ell, el senyor que seia davant meu, el suposat Àlex Salmon a qui jo havia saludat amb tant d'entusiasme. Era el seu posat elegant, amb un vestit clar con el que duia en aquells instants. La corbata era la mateixa.

No exagero si els dic que va ser el pitjor viatge de la meva vida. El Jordi Sierra, diria, era ell mateix. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax