Castells de 7 i balls sota les espurnes per celebrar la Diada

Com ja s’havia anunciat, i davant la possible manca d’efectius per la coincidència de Sant Jordi amb la Setmana Santa, la colla castellera Capgrossos de Mataró va alçar castells de 7 pisos en la seva tradicional actuació davant l’Ajuntament. Finalment, les camises blaves congregades a la Riera van ser més de les previstes, però els responsables tècnics de la colla no van voler arriscar en excés i van preferir que alguns castellers debutessin en el tronc abans que pujar un graó més les construccions.

Per aquest ordre, els castells van ser el 3, el 4 i el 5 de 7, junt amb el 3 de 7 amb l’agulla. Aquest darrer és el que comporta més dificultat i els Capgrossos feia mesos que no el portaven a plaça, amb la qual cosa, i tenint en compte com de bé es van carregar i descarregar tots els castells – el 5 de 7 un xic més tremolós que els altres, però sense perillar en cap moment -, cal considerar la de la Diada de Sant Jordi com una bona actuació de la gamma alta de 7. Quatre pilars de 4 i un pilar de 5 amb enxaneta i dos pujant al balcó de l’Ajuntament van culminar l’actuació, davant una concurrència potser també més nombrosa de l’esperada i que va aprofitar el bon temps de la tarda de Sant Jordi per sortir al carrer.

Fogonada habitual
Un altre clàssic del Sant Jordi mataroní és la Fogonada, en què el Drac i les Diablesses fan la seva escapada nocturna i encenen la nit amb la brillantor del foc. Tot amb un caire de representació teatral que arriba al seu clímax a la plaça de l’Ajuntament, en què s’explica una història adaptada de la llegenda de Sant Jordi. L’acte va transcórrer pels carrers habituals i amb els Voltafocs com a moments de màxima celebració col·lectiva. Tampoc en aquest cas la coincidència amb la Setmana Santa va afectar l’afluència d’assistents, amb molta canalla ben menuda que s’estrena en això de dansar sota les espurnes, aprofitant la menor intensitat pirotècnica d’aquest espectacle en comparació, per exemple, amb el correfoc de la nit del 25 de juliol. El grup La Coixinera va posar el punt i final de la Diada amb el seu folk participatiu.