Castellers amb el cap clar

Quan Judit Dorda comença a pujar al castell, a la sala d'assaig dels Capgrosssos de Mataró es fa el silenci. Aquesta mataronina, de vuit anys, és anxaneta i com tots els dimarts i divendres, participa en l'assaig de canalla. La sessió ha començat amb pràctiques a les barres i a la corda, i ara s'inicien les proves a sobre del tronc. “No em fa por pujar, a vegades una mica, quan ve algun company nou que no conec, però sempre pujo segura”, diu la Judit un cop han provat el castell.

La seva companya, Carla Daura, de deu anys, també està encantada amb la seva activitat a la colla: “A vegades t'impressiona una mica pujar als castells grans, però mai he tingut por”. I és que el tema de la seguretat en la canalla està a l'ordre del dia, sobretot des que el passat 22 de maig, els castellers de Sants -en una actuació on també hi havia els Capgrossos de Mataró- van començar a utilitzar cascs de taekwondo per protegir els més petits durant la construcció d'un 4 de 8. El tema però, no sembla que preocupi especialment els pares dels petits castellers, ja que confien en la colla. “Crec que els meus fills estan segurs allà dalt, perquè el que s'ha de fer és tirar castells segurs”, diu Xavier Dorda, mentre observa com la seva filla descarrega un altre castell al local.

En qualsevol cas, els Capgrossos opten per la preparació i la prudència abans de les actuacions.“El més important no és posar-se el casc, sinó aixecar castells segurs, fer bones proves a l'assaig i que surtin preparats”, opina el cap de colla, Xevi Castellví. Segons explica, els de la camisa blava van participar durant tres anys en l'estudi sobre la seguretat en la canalla castellera promogut des de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC): “Ens vam adonar que la majoria de lesions que patien els nens se les feien en altres activitats”, explica Castellví. De fet, la colla només va caure una vegada durant la temporada passada i pel cap de colla, això és una mostra que les coses s'estan fent bé: “El risc s'ha multiplicat perquè cada cop hi ha més colles i més actuacions, però si es fa amb seny aquest risc es pot reduir al mínim”. Tot i així, la colla mataronina està a l'espera dels resultats d'aquest estudi que es donaran a conèixer el 2007.

Entre castell i castell, el cap de canalla Mia Castellví valora els pros i els contres del casc en la canalla: “Quan es demostri que té més avantatges que inconvenients no dubtarem a fer-lo servir en tots els assaigs i actuacions”. Per a ell, el casc podria impossibilitar la visió i dificultar els moviments dels menuts: “Recordo el cas de la colla Jove de Tarragona, que van portar uns collarins durant un temps i es va demostrar que feien més mal que bé”. Això sí, si es demostrés la utilitat del casc, Castellví apostaria per utilitzar-lo sempre: “Si fos efectiu, seria partidari d'utilitzar-lo en els assaigs i en tots els castells, no només en els grans”. Perquè “si és útil –diu Castellví- ho serà en totes les situacions”.