Cartell de Santes

CARTELL DE SANTES Si la primavera comença quan ho decideix el Corte Inglés, les Santes comencen quan es presenta el cartell. És a dir, que una vegada conegut el cartell d'enguany, amb el protagonisme de Pol Codina, ja estem en el compte enrere.

Crec que val la pena començar directe, curt, ras i al pal, per dir que malgrat estar plenament convençut de que aquest serà un cartell del gust de la majoria i que gaudirà d'un bon èxit popular, artísticament parlant hem de dir que és un cartell fluix, força fluix, i que no arriba ni de lluny al nivell habitual dels cartells de Santes. És així ja que el cartell s'estavella en els tres àmbits fonamentals: El conceptual, el tècnic i el de funcionalitat.

Conceptualment Pol Codina ha fet aposta per el populisme més accentuat, amb l'ús i abús de les figures de la festa, sabedor que son carta guanyadora. Però ho ha fet amb un populisme fàcil, gens trencador, sense anar a cercar ni una mirada més enllà ni intentant donar-li la volta per escriure nous camins.

Així ha confegit un cartell que jo definiria com a”pessebrista”, per a la seva distribució espaial, molt en concordança amb la seva ànima volumètrica i de tres dimensions. Molt ple de tot i sense aire entre les diferents parts que el composen, el pastís queda enfarfegat t i precisa d'un esponjament forçós que no aconsegueix. Cartell sense punts i aparts, amb una figuració entre infantiloide i caricaturesca, el conjunt no aconsegueix el moviment que pretén per la seva distorsió i encara que es veu treballat en la individualitat, aquest treball no queda reeixit per una evident descompensació compositiva entre els elements protagonistes.

(Els remakes son sempre molt perillosos i intentar aconseguir fer contrapunt al mític Parés era i és quasi un suïcidi) Tècnicament Pol Codina ha optat per el baix relleu,ja que com escultor la seva raó creativa està en el volum. Però ell és home d' el·lipsis, de buits, de contrastos entre la lleugeresa del ser i el pes del material, uns conceptes que aquí no pot aplicar de cap manera. I a més a més, aquest volum real que ara veiem en l'origina presentat, difícilment podrà ser traslladat a la bidimensional estricta del paper, amb el que l'obligada redimensió dels personatges, en una canvi de perspectiva visual en un to molt més pla, a bon segur perjudicarà al conjunt i li farà perdre el punt més agraït del mateix. Un cartell, a més, amb funcionalitat dubtosa ja que en la distància no existeix una clara definició del bigarrat conjunt d'elements el que li fa perdre la clau del seu ser com ho és la comunicació.

Però tots aquets elements tècnics i conceptuals son evidentment discutibles ja que responen tan sols a una opinió personal. A bon segur que l'autor, i els ciutadans en general, en discreparan de totes totes, i en tindran una altra mirada . Però el pitjor del cartell no està en ells i sí en la traïció artística que s'ha fet a si mateix l'autor.

Si el cartell de Santes té un element diferenciador i important, aquest no és altra que el fet de que es tracta d'un cartell d'artista. És a dir, que es tria a un artista en raó del seu fer i se li demana que en base a ell, i amb tota llibertat, faci el cartell que honorant a la ciutat l'honori també a ell.

Pol Codina, amb la raó indiscutible de la seva llibertat, ha apostat per una obra que en res l'identifica. En la repassada als cartells de Santes sempre podrem veure la trajectòria de l'artista rere el cartell que signa i lliura a la ciutat. Ningú que vegi el cartell d'enguany endevinarà el nom de Pol Codina com autor.

I això és una llàstima. Per ell,per que així perd la gran ocasió de mostrar el SEU veritable art als ciutadans que no el coneixen. Però hi perd la ciutat ja que es queda sense tenir en la col•lecció de cartells de santes, l'obra d'un artista tan interessant i prometedor com ho és en Pol Codina.