Cartell de Santes 2014

Ja és pública l'única peça artística de l'any que sembla interessar a la ciutadania, és a dir el cartell de Santes, enguany amb la signatura de Regina Puig. Un cartell amb un munt de personatges plasmats en grafisme de còmic o infantiloide, que pretenen expressar les emocions festives que es poden gaudir en la nostra Festa Major.

Un cartell poc interessant i motivador ja que al meu entendre, és un cartell amb esquerdes abundants, ja que conceptualment és referencial, tècnicament és desgavellat, estèticament és poc llaminer i amb una volguda confusió visual poc encertada, i funcionalment no és comunicatiu.

Un conjunt de negativitats que tenen una clara causa comú i que no és altra que el fer de la creadora, que com Pol Codina l'any passat , es traeix a si mateixa en el que pertoca al seu llenguatge gràfic i visual, per aventurar-se per camins que no domina i no sé si ni tan sols li plauen, deixant de costat la possibilitat de deixar petja amb la seva realitat gràfica.

Regina Puig és una dissenyadora gràfica de nivell, amb un llenguatge visual personal en el que les línies, volums i colors es donen la mà en uns treballs potenciats per un cert ordenament genèric que li permet establir un equilibri estructural important. Un llenguatge en certa manera cartesià dominat per un toc d'elegància i estatus, en el que el gest i la improvisació no semblen tenir-hi cabuda.

Curiosament però, a l'hora de realitzar l' encàrrec Regina Puig sembla haver-se oblidat del seu plantejament i aposta per un llenguatge conceptual menys habitual per a ella, com seria el llenguatge a l'estil Mariscal, o en menys grau a l'estil Kukuxumusu, que queda clar que no domina i se li esmuny de les mans.

És així ja que mentre aquells tenen clar la necessitat d'una idea central i cabdal que domini el conjunt i que al seu voltant puguin girar un seguit de satèl·lits , i més enllà tot allò que es cregui convenient, l'obra de Puig sembla establerta en la tasca de tapar forats, i així confegeix una peça esdevinguda conjunt bigarrat, en el que el munt de petits protagonistes no estableixen un nivell de dependències i prioritats, i sí un cert desori en un desig de globalitat mal aconseguit.

Si a aquesta greu errada conceptual afegim que la peça està tècnicament desequilibrada, a bon segur per no ser concebuda com un global i sí com un seguit d'anècdotes individuals. Si estèticament el cartell és poc atractiu degut a l'apaivagat joc cromàtic al que ni dona vida l'escarapel•la magentosa i que el global no crida l'atenció a primera vista i és feixuc en la lectura propera, haurem de convenir que el resultat general és de suspens, lluny del mínim exigible.

Un cartell que no compleix de cap de les maneres la seva funció malgrat que ofereixi un munt de possibilitats en la dissecció particular dels elements que el conformen, el que el pot convertir en un cartell exitós en altres verals de la pròpia festa i el seu merchandising.

Però està clar que aquí parlem del cartell com element plàstic i no en benefici dels que podríem dir “fets colaterals”. És per això que cal resumir tot dient que el cartell de les Santes 2014, realitzat per Regina Puig, és dels pitjors de la darrera època. Fet, que com no, lamentem profundament.