Cartell de Santes 2012

Avui s’han encetat oficiosament Les Santes d’enguay . Avui , amb la presentació del cartell, s’ha disparat el tret de sortida del compte enrere que ens ha de portar a la disbauxa de la festa, tan enyorada durant tant de temps. Un tret protagonitzat per l’obra de l’Agàpit Borràs, arquitecte i alhora artista , de qui hem tingut ocasió de veure els seus treballs en diferents sales de la ciutat (Museu, Col·legi d’Aparelladors...) i recentment en la sala del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, alhora que és l’autor de l’escultura pública “El crit” que es troba al Parc de Rocafonda.

Un cartell, el d’enguany, que com sempre portarà polèmica, que agradarà o no -a mi m’agrada- i que analitzat en l’asèpsia d’un cert distanciament passional, hem de dir que és un bon cartell.

Agàpit Borràs s’ha traït a si mateix presentant una obra en la que defuig del seu estil característic , de clares referències brossianes i amb un clar deix vers la poètica objectual visual, per oferir-nos una obra de caire clàssic en el concepte i realització, que aposta per aquest apropament vers el patrimoni de la ciutat ( una de les seves dèries ) jugant al paral·lelisme entre els conceptes de patrimoni festiu ( les Santes ) i el patrimoni monumental, reflectit en la figura de” la filosa” de l’Eusebi Arnau , esdevinguda amb el temps com veritable icona patrimonial local, en la seva presència en la casa Coll i Regàs.

Un cartell tècnicament ben equilibrat, amb un toc de seriositat que no es trenca ni per la paleta cromàtica - escassa en tons però ben encertada - ni per els elements dinàmics inserits , que recorden als emprats per J.M.Calleja. Ajuda al conjunt l’habilitat de l’ús del col·lage que serveix per trencar l’estructura plana i donar volum i personalitat a les figures que queden endolcides amb el detall de color de les seves vestimentes.

Un cartell correcte del tot en el tècnic i hàbil en el concepte , lligant de manera simple els components locals que son importants per a l’autor. Per tant un bon cartell sens dubte.

Altra cosa però pot ser el seu ressò popular. Com em dit altres vegades el cartell de Les Santes és un cartell únic ja que la seva missió semblen ser totes menys l’habitual d’un cartell que es anunciar una cosa o fet, a gent que la desconeix. El cartell de les Santes de fa anys que té una translació immediata a una idea de samarreta, a una idea d’un localisme quasi sols per iniciats, a un concepte al que poc l’importa el sentit artístic i sí molt més l’emocional. I en aquest cas les emocions, que hi son i amés intenses, son ben diferents. El cartell de Borràs reflecteix l’emoció serena de sentir-ne mataroní des de l’arrel (el patrimoni) i potser la gent el que cerca és l’emoció disbauxada d’una festa que diuen és única. I en aquesta controvèrsia està clar que el cartell de Borràs ho té perdut.

Però sigui com sigui, crec que al final el toc de qualitat s’imposa. M’agrada pensar que el cartell de Borràs és de digestió pesada , però una vegada assimilat, vist i interpretat , malgrat les seves mancances externes de simbologia de festa, serà un cartell ben rebut, ja que a fi de comptes el cert és que és un bon cartell.

Un cartell que cal mesurar bé, tal i com ens marquen les Santes “filoses”.