L'escriptor mataroní Jordi Carrión no vol que cap llibre seu s'assembli massa a l'anterior, i per això s'ha endinsat en tota mena de gèneres. La ciència ficció amb la seva última trilogia 'Las huellas'. L'assaig, dedicat al món de les llibreries o a l'auge de les telesèries ('Teleshakespeare'), el llibre de viatges ('Australia, un viaje') o les reflexions sobre la memòria històrica (en "llibres-objecte" com GR-83, tot i que és un tema que travessa gran part de la seva obra literària). Tot plegat, sense oblidar els seus reportatges i articles com a crític literari i cultural. La llista de camins literaris que li queden per transitar cada cop és més curta, especialment des de la publicació de 'Los vagabundos de la chatarra' (Norma Editorial), una incursió en el món del còmic, feta amb el dibuixant Sagar Forniés.
"Tinc un problema amb el realisme, com a escriptor no em considero com a tal, però trobo que el còmic és un gènere que permet endinsar-m'hi amb un marge d'experimentació", explica Carrión. Gran aficionat al còmic periodístic patentat per autors com Joe Sacco, ha trobat en aquest àmbit la millor manera d'intentar parlar de la crisi econòmica a l'Estat espanyol, un aspecte sobre el qual "pensava que era un deure moral donar el meu testimoni".
Per fer-ho, s'ha centrat en aquests "vagabundos de la chatarra", els recol·lectors de ferralla i deixalles que campen per ciutats com Barcelona i viuen en naus i fàbriques abandonades i okupades en barris com el Poblenou. Carrión i Forniés es van passar mesos recorrent la capital catalana, amb el mataroní fent entrevistes a peu de carrer i l'il·lustrador prenent apunts per a les il·lustracions in situ. "El guió de l'obra va anar avançant segons el que anàvem veient", apunta. Els dos autors eren "viatgers", en paraules de Carrión, ja que "exploràvem una part de la ciutat que no coneixíem". El Poblenou com a barri interromput, ple de forats i sots, de pàrkings, d'edificis abandonats i okupats, que està "en una mena de trànsit", com diu el mataroní, fruit de la crisi que n'ha interromput el seu desenvolupament i gentrificació.
Cada fàbrica és un microcosmos
En les seves fàbriques en desús, Carrión hi va trobar tota mena de personatges i de col·lectius. Subsaharians i romanesos sobretot, però també magribins, xinesos, així com molts espanyols sense feina que havien trobat en la recol·lecta de ferralla una sortida econòmica, a més d'antisistemes que s'hi dedicaven simplement com a forma de vida alternativa. "Cada fàbrica okupada és com un microcosmos", relata l'escriptor. El resultat final és 'Los vagabundos de la chatarra', un còmic que vol complir la funció del periodisme: assenyalar i analitzar quelcom que està passant al nostre voltant. L'obra ajuda a donar rellevància un col·lectiu a qui tothom veu -cada dia trobem als carrers persones removent els contenidors a la recerca de material que pugui tenir una mica de valor- però que, alhora, convertim en invisible, com si no hi fos. "No és només un retrat d'aquestes persones, sinó del sistema que fomenta i explica aquest fenomen", conclou Carrión.
-
Completat per la il·lustracio
Aquest any ha coincidit la publicació de dos obres de Carrión on la il·lustració té una gran importància. A més de 'Los vagabundos de la chatarra', aquesta tardor s'ha editat 'Los difuntos', una novel·la curta que serveix d'epíleg a la trilogia 'Las huellas'. En aquest cas les il•lustracions van a càrrec de Celsius Pictor, amb forma d'elaborades estampes "steampunk" (estètica retrofuturista on la fantasia i la ciència ficció s'ambienten en móns on les màquines de vapor segueixen sent predominants).
-
Comentaris