Josep Puig Pla

Josep Puig-Pla

Escriptor

Carme Lluch de Can Bernadet, 100 anys a pagès

Cent anys són molt de temps. Sempre a la mateixa casa. La Carme Lluch Novell hi va néixer i no se n’ha mogut mai. Habitant la casa, vivint de la terra, pujant els animals, treballant a la llar tot el dia. Com es feia abans; de fet, fins fa ben poc. Era la mitjana entre dos nois, en Joan, més gran, i en Josep. En Joan es va casar amb l’Anita Majó, de Cal Negre del Pla del Castell, que van tenir la Montse i l’Andreu. La Carme fins al 14 anys va estudiar a les monges de Sant Josep i després va  aprendre de cosir amb les germanes Boix al Camí Ral. 

Can Bernadet Can Bernadet

Can Bernadet, al Pla de Sant Simó, a prop de la N-II i el mar. Una casa que ara llueix esplèndida: ben aparellada, en bon estat, dues plantes i façana groc terrós. Tres altes arcades donen pas al breu porxo i una balustrada tanca la balconada del pis. Els Novell hi són des de fa uns 130 anys, primer com a masovers. El que els va costar tenir la casa en propietat, als anys vuitanta! Quan van desitjar comprar-la van topar amb els amos, que tenien altres expectatives de caire especulatiu.

Al Pla de Sant Simó, tenen com a veïnes Can Roca (o Parés), Can Puça, Can Puig, Can Grau, Cal Valencià, Can Llopis, Can Floriach, ... Més enllà, les Cinc Sènies i les masies del Pla del Castell, al peu del turó d’Onofre Arnau. Ella i la seva família expliquen que aquesta zona no forma part de les Cinc Sènies, tot i que darrerament es tendeix a considerar-ho tot integrat. La seva mare, Pepeta Novell Bertran, als tres anys va baixar amb els seus pares, de Can Xerrac a Can Bernadet. Es va casar amb l’Andreu Lluch Dorda, nascut a Can Rogent de Llavaneres i que vivia al Correu, aleshores la casa més propera. Treballaven la finca, dues hectàrees, amb conreus que van anar canviant amb el temps. A l’època bona de l’exportació de les patates hi havia una gran activitat, pel bon clima de la zona les arrencaven a l’abril. S’havien de collir, preparant els paners (després els sacs), facturar-los per tren per ser embarcat cap a Anglaterra. En altres moments, van fer cebes, apis, sembres de temporada, de tot. I els tomàquets en les seves varietats, del copollet, la pometa, palosanto, de penjar, primerenc. I pèsols baixos i indians. Tenien la terra molt ben treballada. No vol dir noms, però es veu que algun dels veïns no la menava tan bé. Feinejaven la gent de la casa i alguns treballadors. I quan s’anava al Born a vendre el producte, es sortia amb el carro a les 7 del vespre i es tornava a les 9 del dematí. Amb les pauses corresponents perquè el cavall, menjant del morralet, pogués refer-se. Més endavant, els transportistes Serralta, Busqué o Redéu els anaven a recollir el producte. Als anys seixanta, amb la salinització dels pous van deixar el conreu d’horta i es van dedicar al clavell, que veien directament al Mercat de la Flor de Vilassar.      

Durat un temps també havien portat una vinya, que era dels Montasell. Venien el vi que produïen, moltes càrregues, al carrer de Mitja Galta i els productes de temporada a la Plaça Gran. Per la Guerra Civil els van fer anar a vendre a Santa Maria, convertida en mercat. Precisament els tocà l’altar de Sant Isidre, patró dels pagesos. La Carme regentava la parada amb en Josep, els deien “els dos germans”. En un escorcoll van trobar patates a la casa i els van obligar a vendre-les a la plaça de Cuba al preu taxat de 2 ptes/quilo.

Van passar la guerra a casa. Amb l’entrada dels “nacionals” van haver de socórrer un soldat malalt. La retirada dels republicans es va produir per la carretera i camps a través. A uns soldats els van donar sopar i es van quedar a dormir dos dies al porxo. Uns altres també van ser acollits, van matar uns conills i se’ls van coure. A un comissari no l’entenien, els demanava “candela”; no volia llum, volia beguda.

La Carme va néixer quan Mataró i el món eren molt diferents d’ara. I les famílies, les formes de viure i la pagesia també. El treball era poc mecanitzat, es llaurava amb cavall i es collia a mà. I no hi havia horaris ni descans. Després de tota una jornada, encara quedava feina per fer. Els homes, donar menjar al bestiar; les dones, cosir i fer mitja. De nit i de dia a Can Bernadet. Avui ella té un bon estat de salut, el cap clar i bona memòria, que li permet utilitzar una moderna tablet, regal d’aniversari. Cent anys, fins avui, que viu a casa amb els nebots. I que duri.

Arxivat a:

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive