Carles Guanyabens: 'L'existència dels Capgrossos és un petit miracle'

Generalment el protagonisme de les colles castelleres se l'endú el cap de colla, però vostè és una mica el Joan Laporta dels Capgrossos, el president del club.
Si, precisament fins la darrera assamblea la meva figura era la del delegat i ara és de president. La comparació amb el futbol és idònia. L'entrenador és el responsable tècnic i el president és el representant institucional de la colla, que és molta feina. Perquè la colla no només es limita a fer de colla sinó que hi ha moltíssima activitat lúdica. A nivell de feina, comporta moltíssimes hores de dedicació. El moviment casteller no s'entendria sense el moviment social i lúdic que hi ha al darrera. Tenim escola de música, d'educació física, secció de rem, revista i plana web pròpia, organitzem conferències, colònies, tallers… l'activitat que hi ha és bestial. El president el que fa és coordinador tot aquesta moguda, així com està atent a la part tècnica. I, en el nostre cas, i ara el tema del local de l'Escorxador.

Ara mateix sou l'entitat amb més afiliats a Mataró… o almenys la que ha crescut més ràpidament als darrers anys.
Jo entro a la colla perquè és una activitat tradicional, perquè és una activitat oberta a tothom i perquè s'hi defensen uns valors molt allunyats dels de la societat d'avui en dia. I el fet de ser president… doncs una cosa ha portat a l'altre. Evidentment hi ha una voluntat de servir el col•lectiu però també és un lloc molt agraït pel reconeixement de la feina que es va fent. La veritat és que hem esdevingut una entitat potent, estable, molt consolidada, tan a Mataró com al Maresme.

Com s'explica l'èxit de passar de zero a mil socis en deu anys?
És molt difícil d'explicar, realment hem batut tots els rècords, fins i tot els que van fer els Minyons de Terrassa a mitjans dels anys noranta. I també a nivell social. Jo sempre explico que una de les claus és ser un grup molt unit, aquest esperit de voler ser un grup de gent amb identitat pròpia. I la gent s'ha acabat sentint orgullós de ser de la colla. Sempre hem anat a la una tot i haver-hi molts criteris i sectors diferents. Quan s'ha près una decisió tothom l'ha defensat. Per exemple, al Concurs de Tarragona hi havia un sector de gent que no hi volia anar… i quan es va decidir anar-hi tothom s'hi va posar. I al final vam batre un rècord portant 540 castellers de peu, superant a moltes altres colles.

L'èxit d'una empresa col•lectiva posaria en dubte la idea de que vivim en una societat indivualista…
Home, certament desplaçar més de cent persones a una plaça cada diumenge amb la voluntat només d'aixecar construccions humanes potenciant valors com la tolerància, l'esforç, la disciplina, la integració… en un món on preval l'individualisme, el materialisme, el consumisme… és com un petit miracle. Realment és sorprenent però potser és l'explicació de tot plegat. Som gent que no encaixa amb aquests valors imperants i busca altres coses. Potser en aquest moment històric els castellers hem fet una funció molt bona en aquest sentit.

El cert és que heu agrupat gent de diferents orígens, condicions, sensibilitats…
Sí, però és una característica pròpia del fet casteller, passa a totes les colles i és una de les grans virtuts, una de les coses que enganxa quan entres en aquest món. No hi ha limitació de cap tipus, és intergeneracional i trenca amb l'estereotip de que la gent ha de fer coses diferents per cada edat. Agrupa gent de tota condició econòmica, social… fins i tot a la colla tenim diversos disminuïts psíquics. Realment és un punt molt enriquidor, tan per uns com per altres. Per nosaltres ens ajuda a conviure amb la diferència; ens fa valorar coses molt més senzilles. I a ells els dóna una vida social que sense la colla no tindrien i se senten útils igual que els altres, perquè tenen el seu lloc i fan la seva feina igual. Això també és sorprenent i és d'aquelles coses que fa que et motivin i continuar dins aquest món.

Quan vau començar fèieu gràcia, però a Tarragona diuen que comencen a posar-se nerviosos amb vosaltres.
Sí, quan fèiem castells de set i de vuit tot eren elogis i tothom ens mirava amb bons ulls. Ara que som colla de nou això ha canviat radicalment. Estem en el nivell d'elit i hem entrat en el món de la rivalitat, que n'hi ha moltíssima; és un dels motors del món castellers. Som tercers en el rànquing per davant de les dues colles de Valls. Ara ja ens critiquen, però és un paper que ens hem d'acostumar a fer.

La construcció del nou local de l'Escorxador ha anat més lent del previst.
Si, però de fet ja ens ho ensperàvem. Va seguint el seu curs i per tant no ens estem posant gens nerviosos. Sabem que és una fita importantíssima que ha de permetre la nostra consolidació defintiiva a Mataró i al Maresme. Si ha de ser el 2007 serà el 2007 i sinó el 2008. És una fita molt complexa i que vol temps. No estem en situació de donar presses a l'Ajuntament ni a ningú.

Us heu sentit ben tractats des de l'Ajuntament?
L'Ajuntament ens ha recolzat en tot moment i des del primer dia. Ens ha deixat una cosa essencial com són els llocs per assajar: primer Can Marfà, després la Presó i ara Joanot Martorell. La cirereta serà el local de L'Escorxador, que hi ha moltes colles que no el tenen.

Com estaran els Capgrossos d'aquí a deu anys?
El gran repte és mantenir el nivell i si es pot superar-lo i després créixer en nombre de socis. Són reptes molt i molt complicats. No em puc imaginar la colla en deu anys perquè la progressió ha estat tan bèstia i ens ha sorprès tan a tots… que no sé què passarà.