Care Santos indaga en el passat familiar en la seva novel·la més mataronina

En Silvestre Pujolà va ser un home que no es va conformar amb el destí que li esperava. Nascut a principis del segle XIX Sant Cristòfol de les Fonts, un petit poble La Garrotxa, fill i nét de pagesos, semblava condemnat com tots els habitants del Mas Pujolà, a sobreviure com pogués d'una agricultura que havia sotmès a la seva família a una existència inclement, sense ni imaginar que més enllà dels suaus turons de l'entorn, volcans extingits feia mil·lennis, hi havia altres vides possibles. Però en Silvestre va decidir trencar aquest cercle. Va ser el primer de la família en aprendre a llegir i escriure i va formar-se com a tintorer, especialitzat en auge als entorns del riu Fluvià davant la irrupció de la indústria tèxtil al país. Més tard, probablement pels efectes de la tercera Carlinada a La Garrotxa, va decidir emigrar a Mataró, on va fundar una de les tintoreries més importants de la ciutat, al carrer Castaños, a tocar de la plaça de Cuba.

En Silvestre és el rebesavi de la mataronina Care Santos, una de les escriptores catalanes de més èxit del moment. I també és el protagonista de la seva nova novel·la, 'Diamant Blau' (Columna). Una "novel•la mataronina gairebé al 100%", explica Santos, ja que l'acció es desenvolupa al llarg de prop d'un segle, fins a 1925, a la capital del Maresme. Una Mataró en plena expansió gràcies a la revolució industrial, que rebia milers d'immigrants procedents del camp, que multiplicava la seva superfície amb nous barris com l'Eixample, que inaugurava el primer tren de la península i que havia de fer front a problemes com l'epidèmia de còlera, amb taxes de mortaldat terribles  (126 morts en un dia, entre ells precisament una rebesàvia de Santos que també apareix al llibre).

Estirar el fil
Santos va arribar a en Silvestre i a tota aquesta època estirant el fil de la via dels seus avis, la Teresa i en Claudi. "Tota la vida m'havia dit que volia escriure sobre ells, i penso que tota la meva trajectòria literària m'ha acabat portant cap aquí", explica l'escriptora mataronina. En el seu recent i exitós 'Desig de xocolata', un dels llibres més venuts per Sant Jordi de l'any passat, i a 'Habitacions tancades' (traduït a 13 idiomes), Santos ja se submergia en la història i en personatges reals com a base literària. Per a 'Diamant blau', Santos ha passat prop d'un any documentant-se sobre el seu passat familiar. "Són família, sí, però quan escrius no treballes amb persones, sinó amb personatges", assegura Santos, que avisa el lector que "no es trobarà amb un llibre de les batalletes familiars de la Care", sinó amb molt més.

En Silvestre personatge és un home fet a sí mateix, que deixa enrere el seu passat rural per treballar com a tintorer a Mataró. Allà hi coneixerà la Teresa, la dona que atorgarà sentit a la seva vida. 'Diamant blau', editat en català per Columna i properament en castellà per Destino, també presenta la història de la Teresa Pujolà, la néta d'en Silvestre i l'àvia de Santos. la Teresa recorrerà el camí invers: procedent d'una família burgesa, renunciarà a la seva posició social per casar-se amb en Claudi, un treballador. "Es va enamorar del més pobre", recorda l'escriptora amb un somriure.

Arribar al color desitjat
Santos no tant sols ha hagut d'indagar en el seu passat familiar. També s'ha hagut d'assessorar sobre el món de la tintoreria artesana, la manera com s'aconseguien els colors abans que aquests fossin sintètics. "Sort que el meu marit és químic", explica. Amb la seva ajuda i amb la d'una professora de la Universitat Autònoma de Madrid, Santos desplega al lector un món desconegut, fascinant i perdut, el de la batalla pels colors, que va portar per exemple a que el negre "fos durant molts anys ala de mosca i no ala de corb" perquè era molt difícil aconseguir-ne una foscor total.