Cap a on anem?

Ja tenim el núvol aquí, ben posadet a sobre els nostres caps. I no marxarà, al contrari, s’anirà fent més i més gran fins cobrir tot el cel de dades. No parlem però, de meteorologia, parlem de la Xarxa.

El que s’anomena “núvol” dins de l’àmbit d’Internet (de l’anglès cloud computing), es refereix per entendre’ns, al concepte de que les dades estan emmagatzemades a suports informàtics remots, és a dir, no als nostres dispositius, si no a servidors sempre accessibles des d’Internet. Aquest concepte, tot i no ser nou, esdevé del tot lògic i pràctic a una societat on les dades digitals emmagatzemades augmenten en tots els àmbits.

A nivell empresarial, en realitat ja fa uns quants anys que es treballa d’aquesta manera, amb aplicacions accessibles des de la xarxa, sense la necessitat d’instal·lar programari a cada ordinador. El que passa és que ara les dades personals també hi comencen a estar d’una manera massiva: el correu electrònic, els vídeos de youtube, tots els arxius i informació que pengem a Facebook, les fotos del Picasa...

De tot això sorgeixen preguntes, son segures les dades al núvol? Aquesta mateixa setmana ha sortit a la llum un atac hacker al gegant Sony, que ha aconseguit extreure dades personals de més de 77 milions de persones d’arreu del planeta, incloses targes de crèdit, que tenien desades al servidor de dades de les seves PlayStation. 77 milions d’usuaris i contrasenyes es diu ràpid. Es pot arribar doncs a la conclusió de que no hi ha res, absolutament res que sigui segur al 100%. Al menys no de moment. Ara, la qüestió és, estan més segures les dades a l’ordinador de casa teva?

Aviat arribarà el moment en que tots els arxius informàtics estaran a suports remots, als que podrem accedir des de l’ordinador de casa, el mòbil, la tele, el cotxe, o la tablet. Un suport sempre accessible, amb grans prestacions i amb capacitat de replicació, per tal de que mai es perdi res. Ja no caldrà tenir cd’s, ni dvd’s, ni memòries USB, ni discs multimèdia connectats a la tele. Els ordinadors actuals, per tant, es convertiran simplement en dispositius de connexió. En un futur proper tots durem sempre a sobre un aparell que farà aquesta funció. Una mica més gran que els smartphones actuals, i més petit que els ipads. Serà el nostre únic dispositiu portàtil d’accés a la xarxa, una fusió de tot el que tenim ara. Amb ell accedirem a totes les nostres dades, serà el nostre telèfon mòbil i sistema de vídeo conferència, la nostra tarja de crèdit, el nostre DNI, el nostre reproductor multimèdia, la nostra càmera de foto i vídeo d’alta definició, el nostre GPS, la nostra consola de jocs portàtil i molt més. Amb un sistema operatiu instal·lat a la pròpia xarxa, on Google Microsoft i Apple seguiran competint ferotgement. I si el perdem no passarà res, n’agafarem un altre, posarem la nostre contrasenya i tot estarà al seu lloc, tal qual ho havíem deixat. Al núvol. Al cel. Tingueu Fe.