Camí de servitud

El fet que el Grup Municipal del PPC hagi plantejat al Ple Municipal el tema de la llibertat d'expressió ha alterat i posat nerviosos als representants d'altres forces polítiques, especialment els de CIU i PSC, que han portat el debat a un terreny poc elegant. En el cas del portaveu nacionalista, puc acceptar la deriva dialèctica del moment com un escalfament momentani, i només lamento la constatació una vegada mes de la seva renúncia, i per tant la de la seva coalició, a ser oposició a l'actual govern, dificultant per tant la constitució d'una alternativa política necessària per a Mataró.

El portaveu socialista ha seguit insistint en canvi de forma pública en la qüestió, parlant d'odis, de llops i de passats. No sé si la seva intenció es convidar-nos a saltar a la sorra dialèctica per sostenir un combat de punts de vista. En qualsevol cas, reconec que el seu estil no és el meu. No pot ser-ho des del moment que sembla trobar-se més còmode en un quadrilàter de tuguri que en el camp de l'honor, i per això ja trobarà companyies més adequades. En el terreny de les idees també hi ha lacais amb qui jugar en obscures timbes a l'empara de la nit. En el debat ideològic per dirimir una qüestió es pot i s'ha de ser dur, però queda exclosa la utilització de la grolleria, la infàmia o la falsedat. I al que caigui en aquests paranys no li resta, per molt que hagi guanyat unes eleccions, altre patrimoni que la indignitat. Crec que la millor manera d'estimar el meu país es comprendre'l, i també intentant canviar allò que crec el fa anar enrera. En canvi, esquitxar-lo amb la secreció pastosa de la mentida visceral és una forma de degradar-lo. Al PPC podem cometre errors, però els asseguro que no seran fruit de la mala voluntat o de la manca d'entrega als que podem considerar autèntics interessos de Catalunya i d'Espanya, sinó a pròpies limitacions per les quals demanem indulgència.

Diuen que De Gaulle, retirat a Colombey, considerant el desordre mental del seu país i els discursos dels seus polítics, buits i allunyats dels ciutadans, va comentar: “Ja veuran vostès, al final haurem d'esbrinar el que pensem”. Saber el que es pensa és saber el que es rebutja i el que es desitja. Jo rebutjo el socialisme. Amb tot el respecte democràtic. Perquè vull una societat el més lliure possible. Es pensa com es xoca, deia Paul Valery. I perquè estimo la llibertat es perquè xoco frontalment amb el socialisme. I també amb el nacionalisme, que pretén revestir amb aparença de doctrina allò que no es mes que un acte de fe, una passió o un instint, i que acabaria en un altre utopia col•lectivista.

El cert és que en el PPC podem admetre lliçons de llibertat i democràcia de moltes persones. Però home!, d'un socialista i d'un nacionalista difícilment!. Tant uns com els altres, des de supòsits ideològics diferents, coincideixen en la voluntat d'intervenir la societat, posant obstacles al seu desenvolupament espontani. Ambdós enfocaments acaben sortint caríssims pel contribuent, amb un increment del volum de la administració i de l'àmbit del seu poder per influir i mediatitzar la societat. L'acció simultània d'aquests dos munyidors de l'erari públic que estem patint ara a Catalunya es una greu amenaça per a la llibertat. Com a mostra, la nova Llei de l'Àudiovisual de Catalunya que està essent l'escàndol de tots els organismes internacionals de premsa que vetllen per la llibertat en aquest camp de l'opinió. I el mateix preàmbul del projecte de nou Estatut de Catalunya, que recull la idea totalitària de subordinar els drets individuals a l'arbitri polític. Per això jo afirmo de nou que la llibertat sí està en perill a Catalunya si ens anem acostumant a no tenir una autèntica democràcia liberal, si ens seguim acostumant a que la Llei sigui només un petit obstacle que es salten els mes llestos i els mes poderosos i que el govern pot intervenir en tot saltant-se els límits de les llibertats bàsiques.

Von Hayek ja parlava en “La fatal arrogància”, llibre extraordinari, dels problemes d'un socialisme pecat de supèrbia intel•lectual la penitència del qual paguem tots. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online