Capgròs
He pogut llegir en el blog d’en Miguel Guillen, jove i ja vell company, un treball que porta per títol “Falsos rumors sobre immigració”. Em sembla un molt bon treball, ja que amb claredat i fermesa diu el que molts ciutadans i ciutadanes hauríem de dir quan escoltem certs comentaris; on sigui i davant de qui sigui. Al llegir-lo, també m’ha motivat a escriure quatre apunts sobre el fet migratori que a casa nostra ha estat marcat per una visió pragmàtica i utilitària de la immigració, que la fa veure com un recurs disponible en funció de les necessitats del mercat de treball.
Ningú pot negar que durant molts anys la immigració ha permès un fort creixement de l’economia catalana i espanyola. Malauradament aquest creixement econòmic no s’ha traduït en un increment de la qualitat dels serveis públics bàsics (sanitat, educació, serveis socials, ...) ja que no hi ha hagut un increment substancial dels recursos destinats a la millora del nostre estat del benestar equiparable al increment de població que ha viscut el nostre país en els darrers anys.
I això s’hi ha de sumar la instrumentalització que en fan determinades forces polítiques per aconseguir rèdits electorals. No els hi cau la cara de vergonya quan potencien una imatge negativa de la presència de persones immigrades i quan fomenten sentiments irracionals, la por i el desconeixement de la ciutadania per aconseguir un grapat de vots. Tots aquests elements representen un important risc social, especialment en moments com l’actual de crisi econòmica, d’elevada taxa d’atur i de retallada de recursos socials. Una crisi, no oblidem, les causes de la qual estan vinculades al model econòmic i a l’especulació financera, i no pas a la immigració.
Una vegada i altra, no ens en cansarem de dir-ho, el sindicat de CCOO amb d’altres entitats socials com la CONFAVC, SOS RACISME, ... considerem que cal un compromís ferm de tota la ciutadania catalana en favor de la convivència i la cohesió, però també el rebuig de tots els discursos que culpen la immigració de la crisi i de les mancances de l’estat del benestar. I com deia al començament, cal combatre aquesta visió utilitarista que considera les persones immigrades com a recursos prescindibles, vinculats a les necessitats del nostre mercat de treball.
Comentaris