Caixa Laietana i l’obra social

Caixa Laietana segueix avançant en la seva dissolució com a entitat d’estalvis i transformació en una fundació especial tutelada per la Generalitat. El darrer pas d’aquest complex procés ha estat el cessament de l’activitat del Consell d’Administració de l’entitat i del seu president, Josep Ibern. D’aquesta manera, es van avançar una setmana al que marca el Reial Decret aprovat pel Govern central, que obliga a totes les caixes que participaven en bancs que ha nacionalitzat l’Estat –com és el cas de Caixa Laietana amb Bankia- a convertir-se automàticament en fundacions especials tutelades per l’administració a través d’una comissió gestora. A través d’aquesta comissió, s’anomenaran els nous gerents de l’entitat. D’aquesta manera, Caixa Laietana, que ja ha perdut tot el seu negoci financer –empantanegat pel conflicte amb les participacions preferents, que ha afectat molts mataronins- quedarà convertida en una entitat administrada pel sector públic. El seu objectiu principal serà el de gestionar tota la seva obra social. Ha de ser a través d’aquesta nova Fundació on es trobin els mecanismes per garantir la continuïtat d’equipaments tan importants per a la capital del Maresme com la Biblioteca o l’Ateneu, i patrimoni com la casa Coll i Regàs. La transformació en una fundació de caràcter especial és una mesura especialment pensada per protegir i mantenir arrelada en el territori l’obra social d’aquelles entitats que han perdut el control del negoci financer. Després de tot plegat, aquest ha de ser ara el principal objectiu de tots els agents implicats en Caixa Laietana, ja que serà pràcticament l’única missió que li quedarà, i Mataró no es pot permetre el luxe de prescindir dels fruits que l’obra social ha donat a la ciutat.