Capgròs
Un home renaixentista i bohemi. Així va definir ahir dimarts dia 10 el crític d'art de El Periódico, Josep Maria Cadena, l'artista uruguaià Pablo Mañé, en el transcurs d'una conferència plantejada com a activitat complementària a la mostra instal·lada a la sala d'exposicions de Caixa Laietana de la plaça de Santa Anna.
Cadena va enumerar les diverses passions de Mañé a banda de la pintura: la música -tocava molt bé els boleros a la guitarra-, els idiomes -es va guanyar la vida traduïnt l'anglès i els francès-, el periodisme -que va provar un temps a l'Uruguai-, les pipes -en tenia un centenar al seu estudi, totes usades- i les capses de música -que colleccionava també al seu estudi-.
Davant una cinquantena de persones que omplien la sala d'actes de Can Palauet, Cadena va glossar la trajectòria de l'artista uruguaià, a qui va definir com un home de molt àmplia cultura, molt culte i illustrat. Cadena va repassar la seva infantesa a París -allà va estudiar amb André Lothe, de l'escola cubista-, el seu trasllat a Uruguai després de la Segona Guerra Mundial, i la seva arribada a Espanya, primer a Madrid, després a Barcelona el 1972 -hi veia més desig de canvi- i posteriorment a Caldes d'Estrac i a Mataró. Amb els seus ensenyaments, va donar contingut humanístic a un ensenyament tècnic", va dir en referència a l'escola de la plaça Gran. "Era un esperit lliure que va saber gaudir de la pintura, va concloure.
Cadena, que va conèixer Mañé després del seu pas per la capital del Maresme, va dir que Mataró era una ciutat agraïda i que això ho demostra l'exposició que s'ha dedicat a Mañé. A primera fila de la conferència hi havia la seva vídua, Tere González, així com diversos artistes de la ciutat com Perecoll, Parés de Mataró o Marta Duran, pràcticament l'única deixeble seva que va assistir a l'acte.
A la conferència d'ahir de Josep Maria Cadena li seguirà una altra xerrada el dilluns que ve que oferirà la neboda de l'artista, Carmen Posadas.
-
Manyós i transhumant
Josep Maria Cadena va traçar durant la conferència una curiosa teoria amb els dos cognoms de l'artista: Mañé i Garzón. El crític d'art va recordar que Mañé -cognom d'un avantpassat seu català- ve de manyós, en referència a aquells que tenen manya, destresa, traça per fer coses, un adjectiu molt aplicable a Mañé. I, pel que fa a Garzón, que procedeix del francès "garçon" (noi), té una aplicació a la frase "être garçon" (ser un noi, literalment) que significa ser un transhumant, un exiliat. Va recordar també que com diu la seva neboda en el catàleg de la mostra, Mañé era l'home més "guapo" de la seva generació a Montevideo i que dir que era la seva neboda li obria totes les portes. "Era un home que sabia estar; tenia do de gents".
El president del PMC, Jaume Graupera, mira Josep Maria Cadena durant la conferència.
Comentaris