Capgròs
El diumenge dia 6 d'abril es commemora el centenari de la constitució de la Mancomunitat de Catalunya (1914-2014), primer pas per l'autogovern del nostre país d'ençà el 1714. Per aquest motiu serà collocat un bust de Josep Puig i Cadafalch que la presidí durant els anys 1917 al 1923, al Pati dels Tarongers de la Generalitat de Catalunya, al costat del de l'Enric Prat de la Riba que en fou el seu primer president.
El nostre compatriota Puig i Cadafalch, arran de la mort prematura de Prat de la Riba (1917) seria elegit president de la Mancomunitat per continuar la tasca d'articular l'autonomia catalana amb la fusió de les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Fou reelegit tres vegades consecutives els anys 1919, 1921 i 1923, fins que el capità general Primo de Ribera va provocar un cop d'Estat implantant una dictadura militar que va durar fins el 1930, anullant la continuïtat d'aquell inici de govern autonòmic. (Les quatre columnes de Montjuïc, dissenyades per Puig i Cadafalch que foren enderrocades el 1928 pel general colpista, han estat restituïdes l'any 2010).
El bust és obra de l'escultor Manuel Cusachs i Xivillé, que també ha fet el quadre a l'oli de Puig per la Galeria de Mataronins Illustres (1981) i l'escultura del Parc Central, a iniciativa del Club d'Opinió Jaume Llavina, amb motiu de l'Any Puig i Cadafalch (2001). (Uns anys abans el Grup d'Història del Casal va organitzar i patrocinar la reproducció de l'estendard del Monestir de Ripoll que Puig i Cadafalch va dissenyar l'any 1893 i que fou reposat el 1997).
La reivindicació del bust va néixer al si de la comissió Salvem la Casa Natal de Puig i Cadafalch, la qual s'ha integrat a l'associació cultural Amics de Puig i Cadafalch amb seu a Argentona i Mataró.
Home polièdric, Puig i Cadafalch destacà en el camp de l'arquitectura, essent un dels representants més rellevants del modernisme; en l'arqueología i també com a historiador de l'art romànic. Participà a la missió arqueològica als Pirineus a la vall de Boí per inventariar i preservar les esglésies romàniques (1907). Fou director de l'excavació arqueològica a Empúries (1908); President dels Jocs Florals de Barcelona (1935). Collaborà als periòdics de La Renaixença i a La Veu de Catalunya. Cofundador de la Lliga Regionalista. En el terreny polític fou regidor per aquesta formació de l'Ajuntament de Barcelona, diputat a Corts, diputat provincial de Barcelona i, com ja hem dit, elegit president de la Mancomunitat de Catalunya, en uns anys molt difícils.
Fou nomenat doctor honoris causa per les universitats de Barcelona, La Sorbona, Friburg, Harvart i Tolosa.
Diuen que el temps posa les coses al seu lloc, com és el cas de Josep Puig i Cadafalch que durant massa temps ha estat un personatge marginat pels ortodoxes del nostre país que no li han perdonat alguns possibles errors (qui no en comet al llarg d'una vida tan dilatada com la seva i en uns temps tan difícils com els que li va tocar viure). Però el que ningú li pot negar és la seva fidelitat, el seu compromís, amb el país.
Puig i Cadafalch serà el personatge del mes de setembre dins de la campanya de Valors associat al de la identitat. L'Ajuntament d'Argentona ha adquirit, recentment, la casa d'estiueig i que ara es disposa a rehabilitar. El de Mataró l'hauria d'imitar adquirint la seva casa natal del Carreró, per destinar-la a punt de difusió de la seva persona i de la seva ingent obra.
A l'acte del Pati dels Tarongers de la Generalitat, hi assistirà una nodrida representació mataronina encapçalada per l'Ajuntament de la ciutat.
Amb aquest acte d'homenatge, de reconeixement, que la Generalitat de Catalunya li ret al nostre compatriota, l'illustríssim senyor Josep Puig i Cadafalch, el país comença a fer-li justícia, i no sols per haver portat les regnes de Catalunya durant aquells anys al front de la Mancomunitat sinó també per a tota una trajectòria de fidelitat a Catalunya, fins a la seva mort a Barcelona pel Nadal del 1956 i que, per pròpia voluntat, seria enterrat a la seva estimada ciutat natal, ignorat per les autoritats franquistes, en un humil nínxol familiar del Cementiri dels Caputxins.
Comentaris