Capgròs
Fa trenta anys que vaig passar una part de les vacances estiuenques, entre juliol i agost, a la península de Bretanya. La intenció d'aquesta sortida a un lloc tan llunyà, atès que la fèiem amb auto i remolc, era la d'allò més corrent, conèixer el país i la seva gent. Un aspecte, però, s'hi afegia en el nostre cas, i era obtenir informació directa de la llengua bretona, de la seva situació sociolingüística i de la seva història.
No ens estendrem pas ara a relatar les belleses físiques de la terra dels bretons algunes, per cert, de difícil oblit a causa de seva singularitat en una terra de boires, humitats i penya-segats.
Recordo ara aquell viatge de quinze dies per la Bretanya francesa perquè hi vaig poder constatar la feblesa de l' idioma propi. Un idioma que a la primeria dels s. XIX parlaven
més d'un milió de persones i que actualment no passen dels 270 000 bretons que l'utilitzen normalment.
De fet, s'ha substituït la llengua pròpia, la del territori, la que ha performat el pensament del poble bretó, per la llengua més potent i veïna, el francès. Tot un daltabaix cultural.
No hi fa res que a les llibreries s'hi puguin trobar llibres antics escrits en bretó, exponent de la vitalitat de fa lustres d'aquella llengua i de la cultura que la vehicula. I es puguin constatar, vius encara, exponents de cultura popular en tot el territori.
Certament, la situació sociolingüística i cultural de Bretanya plauria a algun diputat de casa nostra, prou conegut per les seves insistents afirmacions, si es trobés exercint en el parlament francès, perquè ja li podem assegurar, que a Bretanya, no hi ha ni un polsim de crosta nacionalista ni en les institucions ni en els mitjans..
El bretó és una llengua d'origen indoeuropeu com el gal·les i el còrnic. Ha estat agent d'una cultura important. Però actualment es troba en una situació d'una feblesa tal que la UNESCO l'ha hagut d'incloure en la relació de llengües amenaçades. I és que de gent amb consciència nacional n'hi ha, a Bretanya, com s'explicaria sinó l'existència de les escoles Diwan i d'altres institucions que malden en la mateixa direcció com l'Institut de la Llengua Bretona ?. N'hi ha, però, no delmades per cap suposada crosta, sinó per una altra cosa temible de debò la ronya jacobina.
Els processos de substitució lingüística i cultural solen produir-se d'una manera galopant a mesura que es perd l'esperit de país, la consciència de ser poble, per part dels col·lectius en llengua pròpia minoritzada o minoritària. És la crosta que fa picor al diputat al·ludit. Però sense crosta, i diguem-m'ho sense embuts, benefactora, es produeix sovint un fet irreversible i és que allò que és anormal es fa passar per normal. A Bretanya, tot o gairebé tot és capgirat. I Catalunya sembla que comença a incrementar-se aquest desgavell lingüístic i cultural.
Que anuncis a la ràdio i televisions catalanes siguin en castellà, no és normal, però a còpia de passar-los com si res, el fet es cataloga en la simple normalitat. O el mateix podem dir del nivell de qualitat de llengua de les emissores que radien o retransmeten en català, no respecten cap standard oral establert . . . Que per veure una pel·lícula en català s'hagin de fer quilòmetres i quilòmetres, que el teatre català sigui minoritari a la capital de Catalunya, que el dial de ràdios en llengua catalana vagi a la baixa, que el Liceu d'ara no es pugui comparar amb el de fa deu anys en els paràmetres de qualitat anteriors ni tan sols la qualitat del bufet que hom hi serveix actualment -, que no es vegi ni se senti per enlloc que existeix una política lingüística, que veus que haurien de ser creïbles diguin que no serà realitat la tercera hora a les escoles, quan la norma ja està feta i ho estableix per al curs vinent. I tot tan anòmal..., però com si fos normal !
A Bretanya s'hi veu clar que la ronya jacobina per part de l'Estat és abominable per engolidora de realitats i identitats.
Cal vigilar i ser amatents, doncs, i no cansar-se d'estar cansats perquè, quan des de fonts directes del poder establert, s'alerta sobre l'existència d'una possible crosta com un factor negatiu, és provable que la ronya jacobina hagi fet ja les seves galeries sota la pell d'algú que mostra gran preocupació per a la crosta nacionalista dels altres. I potser n'és inconscient, i això sí que seria greu.
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online
cheap phentermine online orlistat soma online lipitor
diazepam
cheap adipex sonata generic online
generic cialis online order vicodin online
modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil
order adipex
alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline
retin
lansoprazole paxil buy soma
naproxen keflex generic sildenafil
celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin
celexa
generic ultram
Comentaris