Bordells a Mataró

La notícia de que Mataró acollirà un parell de bordells ha generat una enorme polseguera que, d'una forma o altre, és present a la nostra ciutat des de temps immemorials.

L'any 1571 (fa 439 anys), quan Mataró no arribava a 1000 habitants, els regidors reunits el 7 d'abril acorden que les dones que “viven malament del cos (...) sien tretes y foragitades”. L'any 1816 dues dones porten homes a casa seva on intercanviaven amor per diners.

El 1832 l'amor de pagament tenia lloc al carrer Santa Marta on un pagès llogava barraques a les meuques. L'Ajuntament hi vol posar fre i anuncia que farà arreglar els viaranys per evitar “los actos clandestinos, indecentes y escandalosos que sin duda se cometen (...) al abrigo de las llamadas tancas, estrechez y obscuridad de dicho camino transversal. Finalment l'any 1836 es recullen a l'antic convent de carmelites les dones de “mala conducta.”

Al 1878, al carrer de Sant Agustí, s'instal·len dues “deleidades encantadoras” però per poc temps doncs la Policia Municipal les expulsà fora de la ciutat. El desembre de 1884 al carrer de Sant Francesc de Paula s'obre “un templo a la diosa Venus” on hi havia molt de sarau els dissabtes a la nit, provocant les queixes dels veïns. Poc abans havia obert un altre temple semblant al carrer Nou amb molta requesta masculina. L'any 1886, segons la premsa, a Mataró hi ha “nada menos que trece templos dedicados a cierta deidad gentilicia hija de la espuma del mar...¿Trece templos de Venus!”. A finals del segle XIX, segons el doctor Antoni Franquesa i Sivilla en un estudi sanitari de la ciutat diu que “la mayor parte de las mujeres públicas que viven en Mataró habitan el arrabal de el Callao”. L'any 1889 els regidors municipals disposen el tancament de totes aquestes cases pecaminoses. Es tanquen les del Callao i al cap de poc, inevitablement, se'n obren als carrers de Fray Luís de León, al de Sant Joan i a “Can Cagaions”, a la Muralla del Tigre.

L'any 1901 hi ha cases de cita als carrers de Cisneros i d'Onofre Arnau i els soferts veïns es queixen. La premsa local ironitza i diu:

“Caen allá buenos peces
y son chicas visitadas
por gentes acomodadas
y de noble cuna a veces”

Tancats els prostíbuls del Callao aquesta activitat es trasllada al carrer Isabel II on les “senyores” o “madams” eren de Florència (que tenia cinc jovenetes, gairebé totes catalanes). Altres bordells es deien el de la Maña, La Madrileña i La Sevillanita.

Era tant concorregut el carrer “dels rocs”que cada vespre semblava diumenge. Després de la guerra civil el districte “dels rocs” de Mataró va entrar en decadència fins a tancar-se a partir del 1956. Això i el trasllat de la caserna militar de Mataró, provocà que molts clients van optar per anar el tren i desplaçar-se a Barcelona, preferentment al barri Xinès.

Més recentment hi havia el Club Oasis, entre Mataró i Vilassar, on molts anys abans hi havia hagut el llegendari Hostal de l'Arengada, camí de Barcelona.

Aquesta informació l'hem extreta d'un treball de Francesc Costa, de l'any 1992, titulat “Sexe, violència i els mataronins espantats. Història criminal de Mataró”.