Blanc i negre

Va ser tota una festa. Els Capgrossos vàrem aconseguir superar-nos a nosaltres mateixos descarregant per primera vegada el quatre de nou folrat juntament amb el cinc de vuit i els tres de nou amb folre. La tripleta màgica ja estava completada! A tot això cal sumar-li que som la única colla que no ha rebut ni una sola llenya en les últimes quatre edicions del Concurs així com les més de cinc-centes persones que vàrem congregar-se a la plaça de braus tarragonina.

Però un no pot oblidar –i no sóc l'únic a la colla- el sentiment d'haver-nos quedats relegats a la quarta posició gràcies a un reglament del Concurs de Tarragona que convida a la reflexió per la seva absoluta incongruència. I és que mentre tothom s'exclama per les vuit hores –vuit!- que va durar aquesta edició, el citat reglament només penalitza (amb tres punts) la primera vegada que es desmonta un castell abans que sonin les gralles per tornar-lo a montar. Perquè si de nou es repeteix l'operació –amb la conseqüent desesperació del públic- no hi ha cap mena de penalització! D'aquesta manera, les colles de Valls que varen fer-se esperar entre xiulets del públic per la seva parsimònia només rebien una petita penalització per una política que allarga desmesuradament el Mundial dels castells fins a hores intempestives. Si a tot això li sumem que la puntuació del Concurs encara valora massa els castells carregats –el que convida a construccions suicides condemandes a una llenya segura- la reflexió és més que obligada.

Quan a les set del matí fins a set autocars s'omplien de mataronins que es dirigien cap a Tarragona –als quals s'havia de sumar els cent cinquanta que ja trobarien a Tarragona i que hi havia anat en cotxe- la Carlota, una castellera, m'explicava que el seu fill, al saber que la seva mare es dirigia a una Plaça de Braus, l'hi havia dit: “Mare, vigila amb el toro!”. El que a primera hora del matí semblava només un comentari graciós, a última hora del vespre, quan centenars de castells arribaven literalment rebentats a casa, s'havia tornar en una realitat. El ‘toro' –en forma de reglament- havia clavat una de les seves banyes a una colla que a primera hora de la tarda ja havia descarregat tots els seus castells i havia fet història, i que a més a més ho havia fet muntant les pinyes amb antel·lació, el que és d'agraïr per un sofert públic que va haver d'aguantar llargues estones que les colles vallenques varen necessitar per intentar castells que ni havien assajat i que només tenien la intenció de carregar. És veritat que tot això no pot fer-nos oblidar la històrica jornada que vàrem viure, i també és cert que la reflexió no ha de partir de Mataró, ni de Vic ni de Barcelona, localitats que tenen colles castelleres, sinó d'allà baix, on alguns recorden un cop rera altre que varen néixer els castells. Ells són els que han de replantejar-se moltes coses i fer una mica d'autocrítica per així aconseguir amb el temps un Concurs més àgil, agradable i sense frustades temptatives de suïcidi. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax aleve