Capgròs
Arran de la visita a Barcelona i posteriorment a Montserrat del cardenal secretari d'Estat del Vaticà, Msr. Bertone, la informació ha estat pròdiga, no sols en la premsa diària, sinó també en la TV i, en conseqüència la profusió de vídeos visibles per internet, també ha estat gran.
En un d'aquests reportatges que vaig poder captar en la pantalla del meu ordinador, vaig visualitzar una part del sermó que l'esmentat cardenal va predicar a la Vetlla de Santa Maria, al monestir, la vigília de la festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. A la part final del sermó, Bertone feia referència al Virolai i a l'autor de la seva lletra, Mn. Cinto Verdaguer .
A part de la sorpresa de comprovar com en el cardenal en sabia de cor la lletra i convidava a tothom a entonar el Rosa d'Abril, fent de director coral de la cançó amb text de Verdaguer, l'escena que em va portar el record dels meus anys d'estudiant al seminari de la Conreria.
I vaig lligar aquestes imatges que m'oferia el reportatge amb la reparació que jo desitjava per a Verdaguer, des dels meus anys d'adolescència. I una reparació a alt nivell, per a Verdaguer, com la que es va produir, per venir de venia.
És clar que el Secretari d'Estat del Vaticà, no tenia, ni calia que tingués cap intenció rescabeladora en vers el nostre poeta perquè el greuge que a mi em va doldre havia passat feia molts anys i en el Col·legi Espanyol de Roma.I ell no hi tenia res a veure en aquell moment
En aquests Colegio s'hi apleguen seminaristes i capellans que van a graduar-se en una especialitat concreta de llur carrera eclesiàstica. És regit per capellans espanyols i de tendència, si més no als anys cinquanta, molt afí al règim polític vigent en l'Estat espanyol,
El fet era aquest. Un professor que havia estat al Colegio Español ens va explicar que en un racó de la Biblioteca de l'esmenta centre, ple de pols, estintolat entre la pila dels llibres que semblava que calia prescindir-ne hi havia, abandonat, un volum que mereixi una consideració extraordinària per a aquell, aleshores, seminarista a Roma, .Es tractava, nogensmenys, de l'exemplar de la primera edició de l'ATLÀNTIDA que Mn. Cinto va fer arribar, enquadernada en pell i dedicada a mà, al summe pontífex Benet XIII.
No cal dir que el jove català, estudiant en el seu dia i nosaltres mateixos, en saber aquesta trista anècdota els anys cinquanta, aquell fet de desconsideració ens va entristir i enfurir per la nul·la delicadesa vaticana, que sovint es fa present, a l'hora de tractar objectes o qüestions referides a Catalunya, siguin del contingut o valor espiritual que siguin. El relat d'aquest fet de desconsideració vers l'església catalana i vers Catalunya en general, Mn. Jacint Verdaguer és patrimoni de tots, ens va colpir, i la veritat, mai no vam esperar un acte tan confortant i dignificant per a l'obra de Mn. Cinto i per a la seva persona com el que va oferir el cardenal Bertone, representant del Vaticà, el dia 26 , a la Vetlla a Santa Maria, sense ni ell mateix saber-ho, que per a algú podia ser interpretat com una reparació d'un fet llunyà.. Però per als que coneixíem el cas llastimós, l'anècdota es va convertir en categoria.
Potrser que tots plegats sabéssim aprofitar aquests aires nous que ha anat prodigant el primer ministre i segon en responsabilitats eclesiàstiques en església de Roma.! Hi tenim tantes coses pendents amb la ciutat de la porpa i el llot : la Província Eclesiàstica Tarraconense , aturada des de fa quinze anys, el nomenament de nous bisbes, poder escoltar la veu de l'església catalana i romana independent de la que presideix el cardenal Rouco, cosa que ens estalviaria, als creients moments de vergonya, el litigi de les peces del museu d'Art de Lleida i acabem aquí per no fer-nos més extensos.
Comentaris