'Belmonte'. La tauromàquia

Amb l’espectacle de dansa de Gelabert-Azzopardi que es porta al Monumental, es podrà veure una teatralització de la tauromàquia, de l’art de torejar i de tot el món que hi ha al seu voltant. Aquest és –el dels toros- un món visual i sonor, brillant i plàstic, un espectacle amb una gran càrrega emotiva, amb elements del teatre i la dansa. Un món que a vegades també és tràgic, no cal amagar-ho, però que ho és com la vida mateixa.

La tauromàquia és un a recreació de la humanitat, de la lluita per la vida, de com l’home s’ha enfrontat a les forces de la naturalesa. És la sublimació de com la raça humana ha arribat a dominar (no pas sempre en fi de bé) el món, allò salvatge, la força bruta, el brau en aquest cas.

Els toros han donat de sempre molt de joc a l’art. Múltiples obres en pintura, escultura, literatura, dansa, cinema, vídeo ho demostren. El gran Picasso s’hi va esmerçar molt, toros i toreros, “manolas” a la plaça, el brau ferit del “Guernica”. Al Museu d’Art Modern de Ceret s’hi pot veure una extraordinària col·lecció de plats ceràmics i altres peces que reprodueixen tota una corrida. La contemplació d’aquestes obres ja justifica la visita a una vila amb encant.

Els toros tenen també a Catalunya molta tradició, que ve de lluny. No està clar si va ser Olot o Vic la primera ciutat que va veure curses de braus. A Mataró entre els anys seixanta i setanta, i durant un o dos estius, hi va haver una plaça desmuntable que va oferir unes quantes novilladas. Fins i tot em sembla recordar la jove rejoneadora Paquita Rocamora, contemplada per un públic divers i plural, entre els quals també hi havia persones cultes.

Ara, a més de l’espectacle Belmonte, es pot admirar a Mataró un magnífic quadre del pintor Guinovart titulat “Cursa de braus” (1955). S’exposa en la part de l’esplèndida col•lecció de Lluís Bassat que ja es pot veure a la Nau Gaudí.